{"id":43407,"date":"2023-09-29T10:46:03","date_gmt":"2023-09-29T08:46:03","guid":{"rendered":"https:\/\/panelsandwich.org\/10-comportament-acustic\/"},"modified":"2024-12-16T17:29:03","modified_gmt":"2024-12-16T16:29:03","slug":"10-comportament-acustic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/10-comportament-acustic\/","title":{"rendered":"10 – Comportament Ac\u00fastic"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Comportament Ac\u00fastic a Panells Sandwich<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La contaminaci\u00f3 ac\u00fastica \u00e9s un factor determinant durant la definici\u00f3 de la qualitat ambiental. De fet, no nom\u00e9s representa una greu amena\u00e7a per a la salut i el benestar fisicops\u00edquic de l’\u00e9sser hum\u00e0, sin\u00f3 que tamb\u00e9 t\u00e9 efectes sensibles en la valoraci\u00f3 dels immobles, ja que una casa o un edifici realitzats en un ambient soroll\u00f3s s\u00f3n molt menys atractius.<\/p>\n

El desenvolupament de l’ac\u00fastica en les darreres d\u00e8cades ha estat notable i, al mateix ritme, s’han desenvolupat normes relacionades amb diferents tipus de mesures ac\u00fastiques. Aquesta normalitzaci\u00f3 s’ha fet necess\u00e0ria a causa del creixement exponencial del nivell sonor a les zones urbanes.<\/p>\n

Les normes que regulen els nivells admissibles de contaminaci\u00f3 ac\u00fastica tenen en compte els factors seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  • el soroll transm\u00e8s pels edificis industrials al medi ambient;<\/li>\n
  • el soroll produ\u00eft pel tr\u00e0nsit i transm\u00e8s als edificis circumstants;<\/li>\n
  • els nivells de soroll dins edificis i tallers;<\/li>\n
  • les condicions d\u00b4a\u00efllament sonor entre les habitacions d\u00b4un edifici.<\/li>\n<\/ul>\n

    \n

    Com \u00e9s evident, el control del soroll caracter\u00edstic i exponencial d’un edifici necessita tenir en consideraci\u00f3, de manera minuciosa, durant la fase de projectaci\u00f3 cadascun dels aspectes de la construcci\u00f3 o reestructuraci\u00f3. Per aix\u00f2, cal verificar els aspectes seg\u00fcents:<\/p>\n

      \n
    • l’a\u00efllament ac\u00fastic de les fa\u00e7anes exteriors;<\/li>\n
    • l’a\u00efllament ac\u00fastic dels divisors verticals i horitzontals;<\/li>\n
    • l’a\u00efllament al trepitjat dels terres;<\/li>\n
    • el nivell d’emissi\u00f3 ac\u00fastica de les instal\u00b7lacions sanit\u00e0ries;<\/li>\n
    • el soroll de les instal\u00b7lacions de servei (ascensors, instal\u00b7lacions de climatitzaci\u00f3, autoclaus, etc.).<\/li>\n<\/ul>\n

      \n

      Per tant, \u00e9s durant la fase de projectaci\u00f3 quan pren forma i es possibilita la protecci\u00f3 aut\u00e8ntica contra els sorolls exteriors i interiors de l’edifici.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t

      Naturalesa del so <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

      El so es pot considerar un tren de vibracions, produ\u00efdes per una font vibrant, que es propaguen a trav\u00e9s de l’aire sota forma d’ones de pressi\u00f3 i que, localment, causen condicions de compressi\u00f3 i rarefacci\u00f3. Les part\u00edcules d’aire s’exciten gr\u00e0cies a aquestes ones i oscil\u00b7len de manera casual, transferint la seva energia a les part\u00edcules properes, i aix\u00ed successivament. Aix\u00ed s’arriba al moment en qu\u00e8 aquestes arriben a una o\u00efda humana, que percep aquest moviment com una variaci\u00f3 de pressi\u00f3 i, per acabar, com a so.<\/p>\n

      Els par\u00e0metres fonamentals del so s\u00f3n la freq\u00fc\u00e8ncia i la pressi\u00f3: la mesura de la intensitat del so quan aquesta arriba a una o\u00efda humanaLa unitat de mesura de la freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s el herzi, que es tradueix en nombre de cicles per segon (ones de vibraci\u00f3 per segon ). Els adults tenen un interval d’audibilitat que va de 20 Hz a 20.000 Hz, encara que el cos hum\u00e0 pot estar influ\u00eft per sons que es trobin fora d’aquest interval. Un so per sota de 20 Hz rep el nom d’infras\u00f2, mentre que els ultrasons es donen per sobre de 20.000 Hz.<\/p>\n

      En qualsevol cas, amb una freq\u00fc\u00e8ncia concreta, l’o\u00efda humana respon a la pressi\u00f3 sonora, la unitat de mesura de la qual \u00e9s el Pa (N\/m2). La pressi\u00f3 sonora m\u00e9s baixa que una o\u00efda humana mitjana \u00e9s capa\u00e7 d’advertir \u00e9s d’aproximadament 2 x 10-5 Pa, mentre que el l\u00edmit superior a partir del qual l’orella comen\u00e7a a sentir dolor \u00e9s d’aproximadament 20 Pa.<\/p>\n

      A causa d’aquest ampli interval, els nivells de pressi\u00f3 sonora s’expressen normalment usant una escala logar\u00edtmica. Per tant, pel fet que l’energia d’una ona sonora \u00e9s proporcional al quadrat de la pressi\u00f3 sonora, la seg\u00fcent equaci\u00f3 permet definir la unitat de mesura usada generalment per a la pressi\u00f3 sonora, el decibel (dB):<\/p>\n

      N p2 p<\/p>\n

      = 10 log \u2013\u2013\u2013 = 20 log \u2013\u2013\u2013<\/p>\n

      po2 po<\/p>\n

      en qu\u00e8:Np = nivell de pressi\u00f3 sonora (dB)<\/p>\n

      p = pressi\u00f3 sonora efectiva (Pa)<\/p>\n

      po = pressi\u00f3 sonora de refer\u00e8ncia: 2 x 10-5 Pa.<\/p>\n

      \n

      La sensibilitat de l’orella humana a la pressi\u00f3 sonora varia amb diverses freq\u00fc\u00e8ncies. El nivell m\u00ednim que pot percebre l’o\u00efda humana a una freq\u00fc\u00e8ncia determina es coneix com a llindar d’audibilitat. El llindar d’audibilitat \u00e9s diferent de persona a persona i, a m\u00e9s, tamb\u00e9 canvia amb l’edat. Quan el so percebut per l’o\u00efda es converteix en m\u00e9s fort, arriba a un nivell en qu\u00e8 l’o\u00efda humana comen\u00e7a a advertir una mol\u00e8stia intensa. Aquest nivell es coneix com a llindar del dolor i t\u00e9 un valor de 140 dB aproximadament. Aquests l\u00edmits, juntament amb els nivells t\u00edpics aproximats que es donen durant una conversa, o quan se sent m\u00fasica, es donen a la Fig. 10.1.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t

      Par\u00e0metres ac\u00fastics fonamentals <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

      El so pot ser absorbit, transm\u00e8s o reflectit. Quan una ona sonora colpeja un divisor, com ara una cobertura o una paret, es reflecteix una part de l’energia sonora, una altra part s’absorbeix dins del material i una altra es transmet a trav\u00e9s d’aquell, com es mostra a la Figura 10.2.<\/p>\n

      Absorci\u00f3 <\/strong><\/b><\/p>\n

      El percentatge de so incident que es reflecteix, absorbeix o transmet dep\u00e8n de l’element de construcci\u00f3, del material amb qu\u00e8 s’ha fabricat i de la freq\u00fc\u00e8ncia del so. Basant-nos en aix\u00f2, podem definir tres par\u00e0metres ac\u00fastics:<\/p>\n

        \n
      • coeficient d’absorci\u00f3, ? = percentatge del so incident absorbit per l’element;<\/li>\n
      • coeficient de reflex, ? = percentatge del so incident reflectit per l’element;<\/li>\n
      • coeficient de transmissi\u00f3, ? = percentatge de so incident transm\u00e8s per l’element.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t

        Conceptes d\u00b4a\u00efllament ac\u00fastic i absorci\u00f3 ac\u00fastica <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

        L’a\u00efllament ac\u00fastic representa la capacitat d’un element (per exemple, un panell sandvitx) d’impedir que les ones sonores incidents el travessen. Aquesta caracter\u00edstica \u00e9s de gran import\u00e0ncia en totes les aplicacions on es pret\u00e9n reduir la transmissi\u00f3 de soroll des d’un ambient a l’adjacent (Fig. 10.3). La capacitat d\u201fa\u00efllament ac\u00fastic dep\u00e8n de la freq\u00fc\u00e8ncia del so i de la massa per unitat de superf\u00edcie del divisor.<\/p>\n

        L’absorci\u00f3 ac\u00fastica expressa la capacitat de la capa a\u00efllant de l’element divisor (per exemple, la llosa de llana mineral d’un panell sandvitx) d’absorbir l’energia sonora que hi incideix. Aquesta caracter\u00edstica t\u00e9 una import\u00e0ncia extrema en totes les aplicacions on es pretengui reduir el nivell de soroll dins d’un ambient (Fig. 10.4).<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t

        A\u00efllament ac\u00fastic <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

        Aspectes fonamentals de l’a\u00efllament ac\u00fastic<\/strong><\/b><\/p>\n

        El so aeri \u00e9s el que es genera en una habitaci\u00f3 o una instal\u00b7laci\u00f3 industrial des d’una font com un altaveu, una conversa entre diverses persones, una televisi\u00f3, etc. (no s’ha de confondre amb el so d’impacte, produ\u00eft per forces aplicades directament sobre l’estructura; per exemple, per petjades). Es pot transmetre a ambients adjacents oa l’exterior amb diferents recorreguts de transmissi\u00f3, com ara parets divisores, terres, l’estructura portant de l’edifici, finestres, portes i conductors, com es mostra a la Fig. 10.5.<\/p>\n

        La reducci\u00f3 neta de l’energia sonora produ\u00efda per via a\u00e8ria i transmesa a trav\u00e9s de totes aquestes vies de propagaci\u00f3 es coneix com a a\u00efllament davant del so generat per via a\u00e8ria o, simplement, com a a\u00efllament ac\u00fastic. <\/p>\n

        En especial, \u00e9s possible distingir entre dos m\u00e8todes diferents de propagaci\u00f3: la propagaci\u00f3 directa, en qu\u00e8 l’energia sonora passa directament a trav\u00e9s de l’element divisor, i la propagaci\u00f3 indirecta, on l’energia sonora passa a trav\u00e9s de l’estructura circumdant.<\/p>\n

        La propagaci\u00f3 directa es d\u00f3na quan una paret que separa dos ambients adjacents comen\u00e7a a vibrar quan la copeja una ona sonora, provocant la difusi\u00f3 del so m\u00e9s enll\u00e0 de la paret. Per minimitzar al m\u00e0xim aquest fenomen, cal limitar la possibilitat de vibraci\u00f3 de la paret, fet que implica un estudi minuci\u00f3s de les caracter\u00edstiques el\u00e0stiques i de dissipaci\u00f3 dels materials de construcci\u00f3. Una an\u00e0lisi d’aquest tipus no pot prescindir dels mesuraments al laboratori realitzats per determinar les propietats a\u00efllants dels materials, per establir dades de projecte o per comprovar la conformitat dels materials de construcci\u00f3 amb les normes en vigor.<\/p>\n

        La propagaci\u00f3 indirecta permet al so assolir l’habitaci\u00f3 receptora mitjan\u00e7ant recorreguts m\u00e9s tortuosos que els que segueix el so directe. Les parets o els terres que es troben al costat de l’element divisor constitueixen els recorreguts principals de propagaci\u00f3 indirecta, per\u00f2 aquest fenomen tamb\u00e9 es pot donar amb portes, finestres, buits de sostres suspesos i altres elements capa\u00e7os de reduir la capacitat d’a\u00efllament ac\u00fastic de l’ambient.<\/p>\n

        En aquest cas, la possibilitat de reduir o eliminar les fuites d’aire a prop de l’element divisor produeix un efecte significatiu en les prestacions ac\u00fastiques d’aquell. Com \u00e9s l\u00f2gic, \u00e9s altament improbable que el material que s’examina demostri a la pr\u00e0ctica les mateixes caracter\u00edstiques detectades en condicions ideals, al lloc de la prova. Per aix\u00f2, en qualsevol problema d’a\u00efllament ac\u00fastic, resulta ess\u00e8ncia considerar els dos m\u00e8todes de propagaci\u00f3 i identificar les parts m\u00e9s febles de la construcci\u00f3.<\/p>\n

        El mesurament fonamental d’a\u00efllament ac\u00fastic proporcionat per una paret divisora \u200b\u200bs’anomena \u00edndex de reducci\u00f3 sonora, p\u00e8rdua de transmissi\u00f3 sonora o capacitat d’a\u00efllament ac\u00fastic: s’indica amb el s\u00edmbol R i es mesura en decibels (dB).<\/p>\n

        \n

        El valor de R s’obt\u00e9 al laboratori, sotmetent la mostra de prova a un test d’a\u00efllament ac\u00fastic. Com que no es t\u00e9 en compte cap mecanisme de propagaci\u00f3 indirecta, aquest valor indica la capacitat de l’element provat a reduir la transmissi\u00f3 d’energia sonora d’un ambient a un altre, i \u00e9s caracter\u00edstic de les propietats f\u00edsiques de l’element (Fig. 10.6).<\/p>\n

        \n

        Quan els mesuraments s’efectuen en un edifici real i inclouen els efectes units a la propagaci\u00f3 indirecta del so, les p\u00e8rdues sonores, etc., el par\u00e0metre de mesurament de l’a\u00efllament ac\u00fastic s’anomena \u00edndex de reducci\u00f3 sonora aparent, p\u00e8rdua de transmissi\u00f3 sonora aparent o capacitat d’a\u00efllament ac\u00fastic aparent: s’indica amb R’ i tamb\u00e9 es mesura en decibels (dB) (Fig. 10.7).<\/p>\n

        \n

          \n
        • W1 = Energia sonora incident a la paret,<\/li>\n
        • W2 = Energia sonora transmesa a trav\u00e9s de la paret<\/li>\n
        • W3 = energia sonora transmesa de manera lateral a trav\u00e9s de l’estructura adjacent<\/li>\n<\/ul>\n

          \n

          El poder d’a\u00efllament ac\u00fastic R varia depenent de la densitat superficial? de la paret, \u00e9s a dir, depenent de la massa per unitat de superf\u00edcie del divisor (d’acord amb la llei de masses) i de la freq\u00fc\u00e8ncia f del so.<\/p>\n

          \n

          La llei de masses expressa una clara relaci\u00f3 entre la massa per unitat de superf\u00edcie d’una paret i les seves propietats d’a\u00efllament ac\u00fastic: si es considera la paret amb m\u00e9s massa de superf\u00edcie amb m\u00e9s capacitat de contrarestar els moviments vibrants indu\u00efts generalment per les ones sonores incidents , aquesta llei prediu que, cada vegada que la masses per unitat de superf\u00edcie d’una paret d’una sola capa es doblega, l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora augmenta en uns 6 dB, reduint de forma dr\u00e0stica la c\u00e0rrega de pressi\u00f3 sonora absorbida f\u00edsicament pel ser hum\u00e0.<\/p>\n

          \n

          A les aplicacions pr\u00e0ctiques de construcci\u00f3, la paret de doble capa constitueix la soluci\u00f3 preferida quan cal a\u00efllar ac\u00fasticament dos ambients adjacents, ja que el buit entre les dues capes es pot omplir amb un material adequat per als valors d’a\u00efllament ac\u00fastic que es vol obtenir . La capacitat d\u02bba\u00efllament ac\u00fastic d\u02bbuna paret de doble capa augmenta considerablement quan s\u02bbintrodueix una llosa de llana mineral entre les dues parets.<\/p>\n

          \n

          Cal precisar que, tot i millorar l’a\u00efllament ac\u00fastic en un lloc habitable, el soroll de baixa freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s molt cost\u00f3s i dif\u00edcil d’aturar.<\/p>\n

          \n

          Les ones sonores a baixa freq\u00fc\u00e8ncia, a causa de les seves dimensions elevades, tendeixen a embolicar tot l’ambient, portant tota l’estructura a vibrar a l’un\u00edson. En aquest cas, els sistemes comuns d\u201fa\u00efllament ac\u00fastic no s\u00f3n efica\u00e7os per bloquejar aquestes ones, ja que s\u00f3n molt grans.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

          \n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t\t

          Propagaci\u00f3 indirecta del so <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

          La propagaci\u00f3 indirecta tracta els sons transmesos a ambients adjacents a trav\u00e9s de les estructures que hi ha dins de l’element divisor. Aquest factor s’ha de tenir necess\u00e0riament en compte quan es fan servir elements sandvitx.<\/p>\n

          Els seg\u00fcents s\u00f3n exemples de solucions estructurals en qu\u00e8 es pot obtenir una propagaci\u00f3 indirecta del so:<\/p>\n

            \n
          • una paret externa, constru\u00efda amb panells sandvitx, passa a trav\u00e9s d’un terra o una paret divisora \u200b\u200binterior, capa\u00e7 d’oferir un alt grau d’a\u00efllament ac\u00fastic;<\/li>\n
          • murs divisors interns, caracteritzats per uns valors elevats d’a\u00efllament ac\u00fastic, connectats a un sostre constru\u00eft amb panells sandvitx.<\/li>\n<\/ul>\n

            En tots dos casos, el so es transmet principalment a trav\u00e9s de les estructures que es troben al voltant de l’element divisor (la paret exterior i el sostre), ja que aquest constitueix un recorregut de prefer\u00e8ncia a trav\u00e9s del qual es pot propagar el so. La Figura 10.9 mostra dos exemples de solucions que poden ajudar a reduir el risc de propagaci\u00f3 indirecta.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t

            \u00cdndex de reducci\u00f3 sonora per a orificis i fissures <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

            L’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora ofert per orificis i fissures \u00e9s gaireb\u00e9 igual a 0 dB. Per tant, la influ\u00e8ncia d’orificis i fissures pot ser important, per exemple, en correspond\u00e8ncia de connexions entre panells sandvitx, portes i finestres sense l’a\u00efllament correcte i, en definitiva, qualsevol obertura necess\u00e0ria present en parets divisores.<\/p>\n

            Si a les fissures hi ha un material d’absorci\u00f3 ac\u00fastica, aquest assegura un \u00edndex de reducci\u00f3 sonora m\u00e9s elevat en aquests casos. Aix\u00ed s’aconsegueix que la connexi\u00f3 entre els panells sandvitx amb capa a\u00efllant en llana mineral no \u00e9s tan cr\u00edtica com ho pot ser la connexi\u00f3 entre panells en escuma poliuret\u00e0nica r\u00edgida, ja que posseeix una capacitat d’absorci\u00f3 ac\u00fastica molt redu\u00efda.<\/p>\n

            Un fenomen reconegut a les estructures sandvitx \u00e9s la deflexi\u00f3 del panell, relacionada amb una difer\u00e8ncia de temperatura que es genera entre les seves superf\u00edcies exteriors, i que pot tenir un impacte poc favorable en la reducci\u00f3 sonora.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t

            Test d'a\u00efllament ac\u00fastic per determinar l'\u00edndex de reducci\u00f3 sonora <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t
            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

            El m\u00e8tode de prova per al mesurament de l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora, R, d’un panell sandvitx, es realitza d’acord amb les normes internacionals seg\u00fcents:<\/p>\n

              \n
            • EN ISO 140-3:1995, Ac\u00fastica – Mesurament de l’a\u00efllament ac\u00fastic en edificis i d’elements de construcci\u00f3 – Part 3: mesuraments de laboratori d’a\u00efllament d’elements de construcci\u00f3 al so generat per via a\u00e8ria;<\/li>\n
            • EN ISO 717-1:1996, Ac\u00fastica – Classificaci\u00f3 de l’a\u00efllament ac\u00fastic en edificis i d’elements de construcci\u00f3 – Part 1: a\u00efllament al so generat per via a\u00e8ria.<\/li>\n<\/ul>\n

              El m\u00e8tode de prova necessita l’\u00fas de dues c\u00e0meres adjacents: una de les c\u00e0meres es fa servir com a \u201cc\u00e0mera font\u201d, produint-hi un camp sonor (amb l’ajuda d’una font sonora, com un altaveu omnidireccional), i l’altra es considerar\u00e0 la \u201cc\u00e0mera de recepci\u00f3\u201d (Fig. 10.10).<\/p>\n

              Les c\u00e0meres estan separades per una paret comuna, equipada amb una obertura on s’ha de fixar la mostra que s’ha de provar, com es mostra a les Fig. 10.11 i 10.12.<\/p>\n

              Les c\u00e0meres de prova del laboratori s\u00f3n c\u00e0meres reverberants, constru\u00efdes amb la finalitat d’evitar qualsevol possible fuga sonora, de manera que, durant el test, tota l’energia s’arribi a la c\u00e0mera de recepci\u00f3 exclusivament a trav\u00e9s de la paret de prova (Fig .10.13).<\/p>\n

              Si indiquem amb L1 (dB) el nivell de pressi\u00f3 sonora mitj\u00e0 a la cambra de la font i amb L2 (dB) a de la cambra de recepci\u00f3, l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora entre les dues cambres queda determinat per:<\/p>\n

              R = L1 \u2013 L2 + 10 log S \u2013 10 log A<\/p>\n

              on S \u00e9s l’\u00e0rea del tauler de mostra (m2), i A \u00e9s l’absorci\u00f3 total de la c\u00e0mera de recepci\u00f3 (m2).<\/p>\n

              Al final de la prova, l\u201forganisme de certificaci\u00f3 processa els resultats i emet un informe de la prova (Fig. 10.14) que consisteix en un gr\u00e0fic de l\u201f\u00edndex de reducci\u00f3 sonora segons diverses freq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

              Les corbes de l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora, amb el variar de la freq\u00fc\u00e8ncia, dels panells PanelORG\u00ae Wall Sound de 100, 80 i 50 mm de gruix, es mostren al gr\u00e0fic seg\u00fcent (Fig. 10.15)<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t

              Valors indicatius d'a\u00efllament ac\u00fastic de panells sandvitx <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

              Els valors de l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora obtinguts usant panells sandvitx s\u00f3n m\u00e9s elevats en els casos en qu\u00e8 la capa d’a\u00efllament \u00e9s de llana mineral i no d’escuma de poliuret\u00e0.<\/p>\n

              Els panells sandvitx en escuma PUR permeten obtenir valors d\u00edndex de reducci\u00f3 sonora sempre equivalents a 25 dB.<\/p>\n

              Els valors d’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora garantits pels panells de llana mineral s\u00f3n clarament m\u00e9s elevats i depenen de l’espessor del panell. Els valors aproximats es donen al Quadre 10.2:<\/p>\n

              \n\n\n\n\n\n\n\n\n
              \n

              Gruix<\/p>\n<\/p>\n

              (mm)<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              \u00cdndex de reducci\u00f3 sonora R<\/p>\n<\/p>\n

              (dB)<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              50<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              27<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              80<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              28<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              100<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              30<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              120<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              32<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              150<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              33<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

              \n

              Quadre 10.2: Valors indicatius de l’\u00edndex de reducci\u00f3 sonora de panells de llana mineral<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t

              Absorci\u00f3 ac\u00fastica <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

              Aspectes fonamentals de l’absorci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong><\/b><\/p>\n

              Els panells sandvitx s’usen generalment com a parets i cobertures de f\u00e0briques i tallers: aquests es caracteritzen generalment per uns nivells de soroll que sovint s\u00f3n molt elevats.<\/p>\n

              En cas que es facin servir panells amb superf\u00edcies met\u00e0l\u00b7liques i que no es predisposi cap sistema addicional d’absorci\u00f3 sonora, la qualitat de l’ac\u00fastica de l’edifici pot no ser satisfact\u00f2ria, ja que la major part del so es reflecteix al seu voltant.<\/p>\n

              Per millorar la qualitat de l’ac\u00fastica cal instal\u00b7lar, dins dels ambients, materials d’absorci\u00f3 ac\u00fastica, fixant-los sota les cobertures o les parets. Alguns materials comuns d’absorci\u00f3 ac\u00fastica s\u00f3n les teules del sostre, els elements de mobiliari tous o les pantalles. Aquests i altres materials d’absorci\u00f3 ac\u00fastica m\u00e9s especialitzats es fan servir a oficines, centres d’atenci\u00f3 al client, cinemes, teatres, estudis de m\u00fasica i de televisi\u00f3, f\u00e0briques, tallers, vehicles, etc.<\/p>\n

              En qualsevol cas, els panells sandvitx amb superf\u00edcies met\u00e0l\u00b7liques i nucli en llana mineral, on una de les superf\u00edcies es troba perforada, tenen propietats d’a\u00efllament i absorci\u00f3 ac\u00fastics i es presten b\u00e9 per al seu \u00fas com a murs divisors (en els quals no \u00e9s necess\u00e0ria una barrera per al vapor) ia la carrosseria de m\u00e0quines. Malauradament, l’\u00fas d’aquests panells \u00e9s especialment cr\u00edtic en aplicacions de cobertura i parets d’edifici escalfades, quan la temperatura exterior arriba a valors especialment baixos, ja que aquests panells no tenen propietats de barrera per al vapor i poden causar fen\u00f2mens de condensaci\u00f3 i degoteig .<\/p>\n

              Un exemple de panell sandvitx amb les caracter\u00edstiques esmentades \u00e9s el PanelSandwich.ORG PanelORG\u00ae Wall Sound, que es mostra a la Fig. 10.16.<\/p>\n

              La material constant, que defineix la capacitat d’un material d’absorbir el so, es coneix com a coeficient d’absorci\u00f3 sonora, ?. El coeficient d’absorci\u00f3 sonor varia amb la freq\u00fc\u00e8ncia del so.<\/p>\n

              Aquest coeficient indica la relaci\u00f3 entre lenergia absorbida i lenergia incident i, per tant, varia entre 0 (reflex total) i 1 (absorci\u00f3 total). Les propietats d’absorci\u00f3 ac\u00fastica d’objectes, com cadires o proteccions encoixinades, es quantifiquen mitjan\u00e7ant un par\u00e0metre anomenat \u00e0rea d’absorci\u00f3 ac\u00fastica equivalent, que \u00e9s l’\u00e0rea d’una superf\u00edcie perfectament absorbent (? = 1), capa\u00e7 d’absorbir la mateixa quantitat de so incident absorbida per lobjecte real.<\/p>\n

              \n

              Test d’absorci\u00f3 ac\u00fastica per a la determinaci\u00f3 del coeficient d’absorci\u00f3<\/strong><\/b><\/p>\n

              Un m\u00e8tode de prova per mesurar la capacitat d’absorci\u00f3 ac\u00fastica tant de materials plans com de catifes o teules ac\u00fastiques, com de materials \u00fanics com cadires, pantalles ac\u00fastiques i coixins encoixinats, es basa en l’\u00fas d’una c\u00e0mera reverberant.<\/p>\n

              La prova es fa d’acord amb la norma internacional EN ISO 354:2003 \u201cAc\u00fastica<\/p>\n

              Mesurament de l’absorci\u00f3 ac\u00fastica en una c\u00e0mera reverberant\u201d.<\/p>\n

              El m\u00e8tode necessita crear un camp sonor en una c\u00e0mera reverberant, inicialment buida. Quan la font sonora s’apaga, es mesura el temps de reverberaci\u00f3: aquest \u00e9s el temps necessari perqu\u00e8 el nivell de pressi\u00f3 sonora dins la c\u00e0mera baixi de 60 dB.<\/p>\n

              Despr\u00e9s, la mostra de prova es col\u00b7loca a la c\u00e0mera i el temps de reverberaci\u00f3 es mesura de nou. Gr\u00e0cies a les propietats dabsorci\u00f3 ac\u00fastica de la mostra, el temps de reverberaci\u00f3 ha de ser m\u00e9s breu. Per tant, els dos temps de reverberaci\u00f3 aix\u00ed detectats permeten calcular l’\u00e0rea d’absorci\u00f3 ac\u00fastica equivalent de la mostra.<\/p>\n

              La mostra de prova ha de ser rectangular, amb una relaci\u00f3 entre l’amplada i la longitud que vari\u00ef entre 0,7 i 1 (Fig. 10.17). S’ha de col\u00b7locar directament contra una superf\u00edcie de la cambra, generalment recolzada a terra i, preferiblement, amb les vores que no es trobin en paral\u00b7lel amb els costats de la cambra.<\/p>\n

              Les vores de la mostra s’han de segellar o cobrir per evitar que absorbeixin energia sonora, amb una armadura de reflex ac\u00fastic d’acer, fusta o taules de guix. En qualsevol cas, si les vores de la mostra de prova es deixen descobertes a les aplicacions pr\u00e0ctiques en qu\u00e8 s’hagi d’usar normalment, tamb\u00e9 s’han de deixar descobertes durant el test.<\/p>\n

              Si la mostra de prova s’obt\u00e9 de la uni\u00f3 de dues peces de material o m\u00e9s, pot ser necessari cobrir les juntes amb cinta adhesiva, amb un material a\u00efllant adequat o amb un altre material sense absorci\u00f3 ac\u00fastica: aix\u00ed s’impedeix que la mostra de prova absorbeixi energia sonora en correspond\u00e8ncia de les juntes.<\/p>\n

              \n

              El resultat de les proves \u00e9s una corba que descriu la variaci\u00f3 del coeficient dabsorci\u00f3 ac\u00fastica amb les variacions de freq\u00fc\u00e8ncia, realitzada per lorganisme de certificaci\u00f3 en un informe final de la prova (Fig. 10.18).<\/p>\n

              El gr\u00e0fic seg\u00fcent (Fig. 10.19) es refereix a la variaci\u00f3 del coeficient d’absorci\u00f3 ac\u00fastica, ?, amb el variar de la freq\u00fc\u00e8ncia, per a un panell sandvitx PanelORG\u00ae Wall Sound de gruix de 50 mm.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

              Comportament Ac\u00fastic a Panells Sandwich La contaminaci\u00f3 ac\u00fastica \u00e9s un factor determinant durant la definici\u00f3 de la qualitat ambiental. De fet, no nom\u00e9s representa una greu amena\u00e7a per a la salut i el benestar fisicops\u00edquic de l’\u00e9sser hum\u00e0, sin\u00f3 que tamb\u00e9 t\u00e9 efectes sensibles en la valoraci\u00f3 dels immobles, ja que una casa o un […]<\/p>\n","protected":false},"author":5963,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-43407","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5963"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43407"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43407\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}