{"id":43412,"date":"2023-09-29T09:43:25","date_gmt":"2023-09-29T07:43:25","guid":{"rendered":"https:\/\/panelsandwich.org\/06-control-de-qualitat\/"},"modified":"2024-12-16T17:28:00","modified_gmt":"2024-12-16T16:28:00","slug":"06-control-de-qualitat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/06-control-de-qualitat\/","title":{"rendered":"06 – Control de Qualitat"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Certificats a Panells Sandwich<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Quant a la norma ISO 9001:2000<\/strong><\/b><\/p>\n

La International Organization for Standardization (ISO) va ser fundada el 1947 amb l’objectiu de contribuir al progr\u00e9s econ\u00f2mic i social. La seva finalitat \u00e9s, b\u00e0sicament, facilitar el comer\u00e7 internacional proporcionant normes \u00faniques que han de ser reconegudes i respectades per les persones de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

El terme ISO 9000 fa refer\u00e8ncia a les normes de gesti\u00f3 de la qualitat i, actualment, inclouen tres normes de qualitat dels processos: la ISO 9000:2000, la ISO 9001:2000 i la ISO 9004:2000. La ISO 9001:2000 presenta requisits, mentres que la ISO 9000:2000 i la ISO 9004:2000 presenten l\u00ednies mestres a seguir.<\/p>\n

La norma ISO 9001:2000 \u00e9s una refer\u00e8ncia internacional pel que fa als requisits per a la gesti\u00f3 de la qualitat i la millora cont\u00ednua en els processos empresarials. \u00c9s una norma gen\u00e8rica que es pot aplicar a totes les ind\u00fastries, independentment del producte o servei proporcionat. \u00c9s per aix\u00f2 que especifica els requisits per a un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat d’una organitzaci\u00f3 que:<\/p>\n

\n

    \n
  • necessiteu demostrar la seva capacitat per proporcionar de forma consistent productes que satisfacin els clients i els requisits de regulaci\u00f3 aplicables i;<\/li>\n
  • tingui com a objectiu millorar la satisfacci\u00f3 del client a trav\u00e9s de l’aplicaci\u00f3 efectiva d’un sistema on s’incloguin processos de millora cont\u00ednua i una garantia de conformitat amb els clients i amb els requisits de regulaci\u00f3 aplicables.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Per qu\u00e8 \u00e9s important la ISO 9001:2000 <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La ISO 9001:2000 \u00e9s important per la seva orientaci\u00f3 internacional. Avui dia rep el suport dels organismes de normalitzaci\u00f3 nacionals de m\u00e9s de 120 pa\u00efsos. Aix\u00f2 la converteix en l’opci\u00f3 l\u00f2gica per a qualsevol organitzaci\u00f3 que vulgui funcionar internacionalment o que serveixi a clients que exigeixin un est\u00e0ndard de qualitat internacional.<\/p>\n

    ISO tamb\u00e9 \u00e9s important per la seva orientaci\u00f3 sistem\u00e0tica. En aquest camp, molta gent pensa err\u00f2niament que la qualitat nom\u00e9s es pot assolir si els treballadors estan motivats i tenen l’actitud adequada. Aix\u00f2 \u00e9s cert, per\u00f2 els est\u00e0ndards de qualitat que algunes organitzacions s\u00f3n capa\u00e7os d’assolir es poden aconseguir nom\u00e9s si s’oficialitza una actitud correcta. Per aix\u00f2, cal donar suport a les pol\u00edtiques adequades, els procediments, els registres, les tecnologies, els recursos i les estructures. Per aix\u00f2, cal crear un sistema de qualitat eficient. Aquests s\u00f3n els motius pels quals la ISO 9001:2000 \u00e9s important.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Com obtenir un certificat ISO 9001:2000 <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Una organitzaci\u00f3, en un moment determinat de la seva exist\u00e8ncia, decideix que cal desenvolupar un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat que satisfaci els requisits especificats per la norma ISO 9001:2000. Decideix seguir aquest cam\u00ed perqu\u00e8 pensa que necessita controlar o millorar la qualitat dels seus productes i serveis, reduir els costos derivats d’una qualitat mediocre, fer-se m\u00e9s competitiva o, simplement, perqu\u00e8 els clients esperen que ho faci o perqu\u00e8 un ens governamental ho exigeix.<\/p>\n

    Hi ha dues maneres per desenvolupar aquest sistema de gesti\u00f3 de la qualitat: realitzar un<\/p>\n

    an\u00e0lisi de bretxes o seguir un pla de desenvolupament de sistemes detallat.<\/p>\n

      \n
    • Si l’organitzaci\u00f3 ja t\u00e9 un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat i est\u00e0 contenta de com funciona, se suggereix una an\u00e0lisi de bretxes per actualitzar-se segons la nova norma ISO 9001:2000. De fet, una an\u00e0lisi de bretxes ajuda a identificar les bretxes existents entre els requisits de la nova norma ISO i els processos de lorganitzaci\u00f3.<\/li>\n
    • Si l’organitzaci\u00f3 no t\u00e9 un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat o si no est\u00e0 contenta amb el que teniu, se suggereix l’\u00fas del pla de desenvolupament de sistemes de gesti\u00f3 de qualitat centrat en el proc\u00e9s segons la ISO 9001:2000, per desenvolupar aix\u00ed un sistema de gesti\u00f3 de qualitat eficient. Seguint els passos minuciosos que formen un pla de desenvolupament de sistemes, \u00e9s possible establir un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat que satisfaci les necessitats de l’organitzaci\u00f3 i els requisits d’ISO.<\/li>\n<\/ul>\n

      Quan el sistema de gesti\u00f3 de qualitat s’hagi desenvolupat i implementat completament, es realitza una auditoria interna per assegurar que se satisf\u00e0 cadascun dels requisits de la ISO 9001:2000 i per establir accions de correcci\u00f3 que eliminin les possibles faltes de conformitat amb la norma de gesti\u00f3 de qualitat.<\/p>\n

      Despr\u00e9s se sol\u00b7licita a un organisme de certificaci\u00f3 que faci un control de l’efectivitat del sistema de gesti\u00f3 de qualitat. Si els auditors queden satisfets, certificaran que el sistema de qualitat est\u00e0 a l’al\u00e7ada dels requisits ISO i emetran un certificat oficial. A m\u00e9s, registraran l’\u00e8xit de l’organitzaci\u00f3 als fitxers. Arribats a aquest punt, l’organitzaci\u00f3 pot anunciar al m\u00f3n que la qualitat dels seus productes i serveis es gestiona, es controla i es garanteix mitjan\u00e7ant un sistema de gesti\u00f3 de la qualitat registrat ISO 9001.<\/p>\n

      Per assegurar que l’empresa mantingui la conformitat amb la norma de gesti\u00f3 de la qualitat, l’organisme de certificaci\u00f3 ha de fer auditories cada sis mesos o un any.<\/p>\n

      Per acabar, el certificat de registre ISO 9001:2000:<\/strong><\/b><\/p>\n

        \n
      • garanteix que les diferents organitzacions poden proporcionar productes i serveis que estiguin en tot moment a l’al\u00e7ada dels requisits dels clients i de les regulacions, a m\u00e9s de millorar la satisfacci\u00f3 dels clients i invertir en millores de rendiment per assolir els seus objectius;<\/li>\n
      • <\/li>\n
      • demostra una gran preocupaci\u00f3 per la qualitat i l’aplicaci\u00f3 dels est\u00e0ndards m\u00e9s elevats per proporcionar productes i serveis que satisfacin de la millor manera possible les necessitats dels clients.<\/li>\n<\/ul>\n

        \n

        Tot all\u00f2 enumerat pr\u00e8viament ajuda a comprendre per qu\u00e8 PanelSandwich.ORG va decidir proposar-se com a candidata per a una certificaci\u00f3 ISO 9001:2000 (Fig. 6.1 i 6.2), que finalment va obtenir: no nom\u00e9s per optimitzar la recerca de la qualitat m\u00e9s absoluta a trav\u00e9s del control dels processos, de les mat\u00e8ries primeres i del disseny dels productes acabats; sin\u00f3 tamb\u00e9 per reafirmar la preocupaci\u00f3 de lempresa pel control de qualitat, ja que aix\u00ed sobt\u00e9 la satisfacci\u00f3 total del client.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t

        Certificacions dels productes <\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t
        \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

        Avui dia, els pa\u00efsos de tot el m\u00f3n exigeixen que els productes de construcci\u00f3 estiguin certificats abans de treure’ls al mercat.<\/p>\n

        Els fabricants europeus de panells sandvitx, per obtenir la certificaci\u00f3 del producte, necessiten sotmetre’l a una s\u00e8rie de proves per obtenir les homologacions necess\u00e0ries que despr\u00e9s es lliuraran a l’organisme de certificaci\u00f3. A m\u00e9s, els fabricants han de demostrar la conformitat dels seus processos de fabricaci\u00f3 i dels seus productes acabats usant controls de producci\u00f3 interns; aix\u00ed com un seguiment regular extern, inspeccions de les instal\u00b7lacions i controls de producci\u00f3 de les f\u00e0briques. Els controls dels processos de qualitat sovint es basen en la norma ISO 9001:2000, tot i que no cal.<\/p>\n

        Totes les homologacions esmentades, juntament amb la documentaci\u00f3 t\u00e8cnica adequada, permeten que lorganisme de certificaci\u00f3 emeti el certificat del producte.<\/p>\n

        Les homologacions que normalment es necessiten tracten els aspectes seg\u00fcents:<\/strong><\/b><\/p>\n

          \n
        • mat\u00e8ries primeres;<\/strong><\/b><\/li>\n
        • proves de resist\u00e8ncia i reacci\u00f3 al foc;<\/li>\n
        • proves de tensi\u00f3, de compressi\u00f3 i de tall en mostres proporcionades per la mateixa f\u00e0brica del panell que es vol certificar;<\/li>\n
        • prova de curvatura est\u00e0tica sota c\u00e0rregues distribu\u00efdes positives o negatives;<\/li>\n
        • proves de resist\u00e8ncia a la radiaci\u00f3 solar i als salts t\u00e8rmics;<\/li>\n
        • proves per a la determinaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques t\u00e8rmiques i la formulaci\u00f3 de l’escuma de poliuret\u00e0;<\/li>\n
        • propietats fonoa\u00efllants i fonoabsorbents.<\/li>\n<\/ul>\n

          Aconseguir la certificaci\u00f3 per a un producte no implica que l’empresa n’obtingui tamb\u00e9 la propietat total. De fet, l’empresa haur\u00e0 de sotmetre’s a inspeccions peri\u00f2diques de:<\/p>\n

            \n
          • el proc\u00e9s;<\/li>\n
          • el sistema de qualitat;<\/li>\n
          • la conformitat de les mat\u00e8ries primeres,<\/li>\n<\/ul>\n

            \n

            Aquestes inspeccions seran dutes a terme per l’organisme de certificaci\u00f3 per demostrar que el sistema de producci\u00f3 s’ha mantingut totalment d’acord amb all\u00f2 que s’havia especificat a les homologacions.<\/p>\n

            En qualsevol cas, la certificaci\u00f3 s’emet sempre amb un temps de validesa determinat. Quan aquest temps passi, l’empresa ha de sol\u00b7licitar la renovaci\u00f3 de l’homologaci\u00f3; en aquest cas, cal fer una auditoria de revisi\u00f3 del certificat complet.<\/p>\n

              \n
            • A Fran\u00e7a, la llic\u00e8ncia t\u00e8cnica necess\u00e0ria \u00e9s l’Avis Technique, i el proc\u00e9s de certificaci\u00f3 es duu a terme per part de CSTB (Centre Scientifique et Technique du B\u00e2timent). L’Avis Technique es lliura per separat per a cada producte i per a cada establiment de producci\u00f3.<\/li>\n
            • A Alemanya, s’exigeix \u200b\u200ba les empreses que obtinguin l’aprovaci\u00f3 Z\u00fclassung, emesa per DIBt (Deutsches Institute fur Bautechnik). Z\u00fclassung \u00e9s un requisit legal obligatori per a tots els productes de construcci\u00f3. L’aprovaci\u00f3 Z\u00fclassung inclou una gran varietat de proves de resist\u00e8ncia f\u00edsica i al foc, aix\u00ed com una auditoria de les instal\u00b7lacions de producci\u00f3 i de les dades de les proves realitzada per un professor d’universitat alemany.<\/li>\n
            • Al Regne Unit, la certificaci\u00f3 no \u00e9s necess\u00e0ria en tots els casos per\u00f2, per altra banda, s\u00f3n molt rigorosos pel que fa a la seguretat en cas d’incendi.<\/li>\n
            • El certificat necessari \u00e9s l’Agrement Certificate, em\u00e8s pel BBA (British Board of Agr\u00e9ment). Cada Agr\u00e9ment Certificate cont\u00e9 dades importants referides a la durada, a la instal\u00b7laci\u00f3 ia la conformitat amb les regulacions de la construcci\u00f3. A m\u00e9s de ser v\u00e0lid a Anglaterra i Gal\u00b7les, tamb\u00e9 serveix a Esc\u00f2cia i Irlanda del Nord. <\/li>\n
            • A Espanya, la llic\u00e8ncia t\u00e8cnica necess\u00e0ria \u00e9s la DIT (Document d’Idone\u00eftat T\u00e8cnica), emesa pel IETcc (Institut de Ci\u00e8ncies de la Construcci\u00f3 Eduardo Torroja). Cont\u00e9 una avaluaci\u00f3 t\u00e8cnica de la qualificaci\u00f3 per al seu \u00fas en materials de construcci\u00f3 i en processos de construcci\u00f3, tant tradicionals com a innovadors.<\/li>\n
            • A It\u00e0lia, l’homologaci\u00f3 requerida \u00e9s la CIT (Certificat di Idoneit\u00e0 Tecnica), emesa per l’ITC (Istituto per le Tecnologie della Costruzione).<\/li>\n
            • En altres pa\u00efsos com B\u00e8lgica, la certificaci\u00f3 \u00e9s similar a la francesa, i de vegades fins i tot s’accepta l’Avis Technique. L’aprovaci\u00f3 Z\u00fclassung tamb\u00e9 s’accepta, per\u00f2 cal obtenir abans les aprovacions de les juntes de districte.<\/li>\n
            • A Holanda, els requisits de les proves de resist\u00e8ncia al foc s\u00f3n els mateixos que al Regne Unit.<\/li>\n
            • A Slov\u00e8nia, la llic\u00e8ncia t\u00e8cnica \u00e9s la STS (Slovenian Technical Approval), emesa per la ZAG (Zavod za gradbenis\u00a1tvo Slovenije). Actualment Zag \u00e9s el primer i unic organismes de normalitzaci\u00f3 acreditat a Slovenia per a la certificaci\u00f2 dels productes de construcci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t

              Descripci\u00f3 d'exemple de l'homologaci\u00f3 francesa de productes \u201cAvis Technique\u201d <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

              El certificat Avis Technique es pot considerar com a subdividit en quatre seccions diferents:<\/p>\n

                \n
              • la primera est\u00e0 dedicada totalment a la descripci\u00f3 del producte a certificar pel que fa a especificacions de les mat\u00e8ries primeres ia les dimensions i configuraci\u00f3 del panell sandvitx;<\/li>\n
              • la segona enumera tots els documents dhomologaci\u00f3 que es poden individuar per obtenir els resultats de les proves;<\/li>\n
              • la tercera mostra algunes notes d’inter\u00e8s particulars del panell sandvitx;<\/li>\n
              • la quarta consta d’una s\u00e8rie d’una il\u00b7lustracions en qu\u00e8 es mostren la secci\u00f3 del panell sandvitx i la disposici\u00f3 de l’empalmament, aix\u00ed com d’esbossos on s’expliquen els procediments per a l’emmagatzematge i la instal\u00b7laci\u00f3 correctes del panell.<\/li>\n<\/ul>\n

                \n

                A la primera secci\u00f3, pel que fa a les especificacions de les mat\u00e8ries primeres i dels productes, \u00e9s possible identificar les seg\u00fcents propietats m\u00e9s importants, regulades per les prescripcions de la UEAtc i de conformitat amb les normes de la UE:<\/p>\n

                  \n
                • caracter\u00edstiques dels rotllos d’acer (EN 10326);<\/li>\n
                • propietats del revestiment (EN 10169);<\/li>\n
                • material d’a\u00efllament:<\/li>\n
                • Densitat (EN 1602);<\/li>\n
                • For\u00e7a de flexi\u00f3 de l’escuma (EN 1607);<\/li>\n
                • For\u00e7a de compressi\u00f3 (10% de reducci\u00f3 del gruix) (EN 826);<\/li>\n
                • For\u00e7a de tall (prova de flexi\u00f3 en quatre punts) (PrEN 14509);<\/li>\n
                • Conductivitat t\u00e8rmica;<\/li>\n
                • dimensions dels productes (il\u00b7lustracions adjuntes);<\/li>\n
                • toler\u00e0ncies dimensionals;<\/li>\n
                • cargols de fixaci\u00f3 (di\u00e0metre, seguretat contra la corrosi\u00f3);<\/li>\n
                • seq\u00fc\u00e8ncia de fabricaci\u00f3 i freq\u00fc\u00e8ncia del control de qualitat;<\/li>\n
                • operacions de transport i manipulaci\u00f3;<\/li>\n
                • procediments d’emmagatzematge i manteniment (il\u00b7lustracions adjuntes);<\/li>\n
                • condicions relacionades amb l’estructura de suport (il\u00b7lustracions adjuntes);<\/li>\n
                • procediments d’instal\u00b7laci\u00f3 (il\u00b7lustracions adjuntes);<\/li>\n
                • quadre de camps admissibles;<\/li>\n
                • operacions de neteja.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                  \n\t\t\t\t
                  \n\t\t\t\t\t

                  Influ\u00e8ncia de les companyies d'assegurances a la seguretat contra incendis <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                  \n\t\t\t\t
                  \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                  En els darrers anys, la ind\u00fastria dels panells sandvitx ha patit un augment dels requisits imposats relacionats amb el rendiment d’aquests davant l’acci\u00f3 del foc. Aix\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s degut al gran \u00e8mfasi que es posa \u00faltimament en els assumptes de seguretat, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la pressi\u00f3 creixent per part de les companyies d’assegurances, que sol\u00b7liciten m\u00e9s garanties abans de decidir-se a assegurar un edifici nou.<\/p>\n

                  El rendiment dels panells sandvitx davant del foc \u00e9s un problema de gran import\u00e0ncia i, com a resultat, els requisits de les assegurances relacionades amb incendis (en qu\u00e8 s’inclouen proves de capacitat davant del foc) s\u00f3n les principals barreres t\u00e8cniques per al mercat en aquest moment.<\/p>\n

                  \n

                  Les tres \u00e0rees principals en qu\u00e8 es donen barreres t\u00e8cniques s\u00f3n:<\/p>\n

                    \n
                  • regulacions sobre la reacci\u00f3 davant del foc (t\u00e9 a veure amb els productes espec\u00edfics de l’a\u00efllament);<\/li>\n
                  • regulacions sobre la resist\u00e8ncia davant del foc (tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb el comportament de tot l’edifici que incorpora el producte);<\/li>\n
                  • rendiment exterior davant del foc, aplicable als panells sandvitx usats per a les teulades.<\/li>\n<\/ul>\n

                    \n

                    \u00c9s per aix\u00f2 que algunes companyies d’assegurances, com Factory Mutual i Lloyds, no queden satisfetes amb els m\u00e8todes de prova de les normes nacionals quan es tracta de rendiment i reacci\u00f3 davant del foc, i han creat el seu propi departament d’enginyeria per completar els controls de rendiment davant del foc de components espec\u00edfics dels edificis. En alguns casos, aquests departaments d’enginyeria, entre els quals els m\u00e9s importants s\u00f3n FMRC (Factory Mutual Research Corporation) i LPCB (Loss Prevention Certification Board), han desenvolupat els seus m\u00e8todes de prova per realitzar una avaluaci\u00f3 addicional de rendiment davant del foc.<\/p>\n

                    Les proves per obtenir el certificat de LPCB han de ser realitzades per Loss Prevention Council Board (LPCB), i sembla que a les companyies no se’ls ha perm\u00e8s fer les proves en altres pa\u00efsos, encara que les instal\u00b7lacions es trobaven disponibles. Les proves per obtenir la certificaci\u00f3 FM es poden fer a qualsevol laboratori europeu amb un acord amb FM.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t

                    El futur proper de la garantia de qualitat a Europa <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                    En el futur, la norma europea Pr14509, anomenada Panells sandvitx d’a\u00efllament autoportants de doble pell i costats de metall – Productes realitzats en f\u00e0briques – Especificaci\u00f3, regular\u00e0 l’\u00fas de panells sandvitx, harmonitzant aix\u00ed totes les normes diferents que hi ha avui dia als estats membres de la UE.<\/p>\n

                    Les recomanacions que es donen se centren en els panells sandvitx amb costats de metall i nucli a\u00efllant, de material org\u00e0nic o inorg\u00e0nic, amb especial \u00e8mfasi en la comprovaci\u00f3 dels procediments d’estabilitzaci\u00f3 i del seu estat d’aptitud de manteniment.<\/p>\n

                    En principi, les comprovacions corresponen als requisits dels organismes de certificaci\u00f3 alemanys. Les \u00faniques difer\u00e8ncies es troben als valors de correcci\u00f3 de seguretat recomanats; en aquest cas, els valors europeus s\u00f3n una mica m\u00e9s favorables.<\/p>\n

                    A m\u00e9s, alguns comentaris i peticions de canvis dels comit\u00e8s nacionals necessiten discutir-se detalladament i tractar-se amb m\u00e9s profunditat perqu\u00e8 siguin presos en compte per la norma, si cal. Si l’esb\u00f3s \u00e9s aprovat per majoria, es crear\u00e0 una norma harmonitzada europea que ser\u00e0 vinculant per a tots els membres de la UE.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t

                    La necessitat d'un sistema de control de la producci\u00f3 a f\u00e0brica (FPC) <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                    El funcionament correcte d’un producte realitzat mitjan\u00e7ant enginyeria no nom\u00e9s necessita que les primeres mat\u00e8ries satisfacin certs requisits molt estrictes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 respecti uns procediments i unes regulacions de qualitat internes, amb camps de toler\u00e0ncia molt ben definits.<\/p>\n

                    \n

                    El fabricant estableix, documenta i mant\u00e9 un sistema de control de la producci\u00f3 a f\u00e0brica (FPC), d’acord amb els requisits de la norma ISO 9001:2000, per poder garantir que els productes que es llencin al mercat es trobin de conformitat amb les caracter\u00edstiques de rendiment especificades. D’acord amb aquest sistema FPC, l’elevada qualitat dels productes es comprova per mitj\u00e0 de controls interns de producci\u00f3 realitzats di\u00e0riament a cada pas de la fase de producci\u00f3, des de l’entrada de primeres mat\u00e8ries a la realitzaci\u00f3 de proves sobre el producte acabat.<\/p>\n

                    Les proves es realitzen usant instruments de pesat, de mesurament i de proves adequats. Aquests es calibren, es comproven i s’inspeccionen regularment d’acord amb procediments, freq\u00fc\u00e8ncies i criteris documentats.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t

                    Fases d'un procediment de control de qualitat <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t
                    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                    El procediment de control de qualitat en una planta de fabricaci\u00f3 de panells sandvitx es pot subdividir en les tres fases seg\u00fcents:<\/p>\n

                      \n
                    • control de les primeres mat\u00e8ries a l’entrada;<\/li>\n
                    • control dels processos de fabricaci\u00f3;<\/li>\n
                    • inspecci\u00f3 dels productes acabats i an\u00e0lisi de mostres.<\/li>\n
                    • Durant la primera fase, l’operari responsable del control de qualitat ha d’assegurar-se que els costats i el nucli del panell estiguin de conformitat amb els requisits del disseny.<\/li>\n
                    • Els costats de metall normalment es lliuren en rotlles o fulles, i d’aquests es tallen mostres per provar i avaluar el seu rendiment mec\u00e0nic en par\u00e0metres com a l\u00edmit el\u00e0stic aparent, resist\u00e8ncia a la tracci\u00f3 i punt de trencament per tracci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n

                      Altres proves que s’han de fer a les mostres de metall ajudaran a determinar la qualitat de la pel\u00b7l\u00edcula de revestiment org\u00e0nic que normalment es lliura amb el suport metall. Les caracter\u00edstiques de qualitat que s’investiguen m\u00e9s en els controls d’acceptaci\u00f3 del revestiment s\u00f3n:<\/p>\n

                        \n
                      • consist\u00e8ncia;<\/li>\n
                      • duresa;<\/li>\n
                      • adhesi\u00f3 a la base de metall tractada;<\/li>\n
                      • plasticitat (adhesi\u00f3 despr\u00e9s de deformaci\u00f3);<\/li>\n
                      • nivell de brillantor.<\/li>\n<\/ul>\n

                        Gr\u00e0cies a les condicions de proc\u00e9s constants, la qualitat elevada i consistent del revestiment s’aconsegueix gr\u00e0cies al processament continu en sistemes d’alta tecnologia.<\/p>\n

                        M\u00e9s endavant en aquest cap\u00edtol es descriuran les exhaustives proves de laboratori freq\u00fcentment realitzades a les mostres, usant les \u00faltimes t\u00e8cniques i equips.<\/p>\n

                        Quan es tracta del nucli a\u00efllant, cal tenir en compte que les caracter\u00edstiques tecnol\u00f2giques proporcionen la base dels valors est\u00e0tics excepcionals dels panells sandvitx. A m\u00e9s, el nucli a\u00efllant \u00e9s indispensable per a l’aparen\u00e7a visual de les superf\u00edcies dels panells.<\/p>\n

                        S’inspeccionen detalladament els par\u00e0metres seg\u00fcents:<\/p>\n

                          \n
                        • densitat aparent;<\/li>\n
                        • temps de reacci\u00f3;<\/li>\n
                        • conductivitat t\u00e8rmica.<\/li>\n<\/ul>\n

                          A la segona fase es preveuen altres controls al llarg de la cadena de producci\u00f3, d’acord amb un programa predefinit, per assegurar-se que les normes de fabricaci\u00f3 es respectin en tot moment.<\/p>\n

                          En aquesta fase es fan controls habituals per assegurar que es mantenen les propietats esperades dels costats de metall, de les barreges d’escuma i dels blocs de llana mineral.<\/p>\n

                          A la tercera fase, es tallen algunes mostres dels panells sandvitx i es proven per determinar importants propietats mec\u00e0niques o de qualsevol altra naturalesa. Aquestes proves es realitzen per determinar, entre d’altres, propietats com:<\/p>\n

                            \n
                          • densitat del nucli i del total de panell;<\/li>\n
                          • for\u00e7a de compressi\u00f3 i m\u00f2dul el\u00e0stic;<\/li>\n
                          • for\u00e7a de tensi\u00f3, m\u00f2dul i tracci\u00f3;<\/li>\n
                          • for\u00e7a de tall;<\/li>\n
                          • conductivitat t\u00e8rmica;<\/li>\n
                          • friabilitat.<\/li>\n<\/ul>\n

                            \n

                            Despr\u00e9s de l’an\u00e0lisi de les mostres, comen\u00e7a una inspecci\u00f3 acurada dels productes acabats per detectar possibles irregularitats geom\u00e8triques. Els punts centrals en garantir la qualitat del producte acabat s\u00f3n els requisits relacionats amb la mida, la forma i la precisi\u00f3 dimensional.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                            \n\t\t\t\t
                            \n\t\t\t\t\t

                            Instruments de control per al control de qualitat - Costats de metall <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                            \n\t\t\t\t
                            \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                            La seg\u00fcent \u00e9s una breu llista dels controls de qualitat que normalment es realitzen als costats de metall per assegurar el rendiment mec\u00e0nic:<\/p>\n

                            \n

                              \n
                            • gruix del costat de metall: el gruix es determina usant un micr\u00f2metre mil\u00b7lesimal amb pantalla digital amb qu\u00e8 es pren el gruix real com a mitjana d’un gran nombre de mesuraments<\/li>\n
                            • caracter\u00edstiques mec\u00e0niques dels costats de metall; es fixen exemplars llargs i estrets a banda i banda i se sotmeten una for\u00e7a de tensi\u00f3 en un sol eix que incrementa cont\u00ednuament, mentre que es fan mesuraments simult\u00e0nies de l’elongaci\u00f3 de l’exemplar. El resultat de la prova \u00e9s una corba de tensi\u00f3 i tracci\u00f3 (Fig. 6.4), de la qual \u00e9s possible deduir tots els valors dels par\u00e0metres de for\u00e7a mec\u00e0nica necessaris per caracteritzar el material;<\/li>\n
                            • flexibilitat de la pintura: la finalitat daquest m\u00e8tode \u00e9s determinar la resist\u00e8ncia duna pel\u00b7l\u00edcula org\u00e0nica aplicada en un suport de metall, si aquest es plega amb velocitat;<\/li>\n
                            • grau de polimeritzaci\u00f3: el grau de polimeritzaci\u00f3 d’un revestiment org\u00e0nic aplicat a un suport de metall s’avalua basant-se en la resist\u00e8ncia a l’acci\u00f3 de la metil etil cetona (MEK);<\/li>\n
                            • duresa de llapis: aquest m\u00e8tode permet el mesurament de la resist\u00e8ncia duna capa de revestiment org\u00e0nic usant llapis normals. Mantenint el llapis amb un angle de 45\u00b0 pel que fa al pla de l’exemplar, es realitza la m\u00e0xima pressi\u00f3 possible sobre la capa de revestiment mentre, alhora, es mou el llapis cap endavant. La duresa del revestiment es considera equivalent a la del llapis m\u00e9s dur que no esgarrapi la capa de revestiment;<\/li>\n
                            • gruix de la pintura: el gruix dels revestiments org\u00e0nics (pintures o fulles aplicades) dels suports de metall es pot determinar de forma mec\u00e0nica, usant un micr\u00f2metre mil\u00b7lesimal; o per mitj\u00e0 d’un aparell de proves anomenat Permascope (Fig. 6.5) que produeix, entre el suport de metall i la superf\u00edcie de la sonda, un camp (magn\u00e8tic o el\u00e8ctric) la intensitat del qual dependr\u00e0 del gruix de la capa de revestiment<\/li>\n
                            • resist\u00e8ncia a l’impacte: la resist\u00e8ncia a una deformaci\u00f3 r\u00e0pida d’una capa de revestiment org\u00e0nic aplicada sobre un suport de metall es determina fent servir un simulador d’impacte (Fig. 6.6). Aquest equip es lliura amb un punx\u00f3 hemisf\u00e8ric que es pot al\u00e7ar fins a valors molt alts i despr\u00e9s es deixa caure perqu\u00e8 impacti sobre la superf\u00edcie, fins que la capa de revestiment es comenci a esquerdar. El resultat \u00e9s l’energia d’impacte, expressada al juliol (kg\/cm), que la capa de revestiment \u00e9s capa\u00e7 de suportar sense esquerdar-se;<\/li>\n
                            • resist\u00e8ncia a boira salina: la resist\u00e8ncia a la boira salina d’una capa de revestiment aplicada sobre un suport met\u00e0l\u00b7lic s’avalua col\u00b7locant els exemplars en una cambra de pl\u00e0stic. S’hi injecta una boira de clorur de sodi fins que la superf\u00edcie de l’exemplar tingui esgarrapades que arribin fins a la superf\u00edcie met\u00e0l\u00b7lica (Fig. 6.7). Quan s’apreci\u00efn els primers s\u00edmptomes de corrosi\u00f3, cal treure’n l’exemplar i aplicar una cinta adhesiva. Aquesta s’ha de treure bruscament per avaluar la penetraci\u00f3 de la corrosi\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                              \n\t\t\t\t
                              \n\t\t\t\t\t

                              Instruments de control per al control de qualitat - Escumes de poliuret\u00e0 i de poliisocianurat <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                              \n\t\t\t\t
                              \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                              La llista de controls de qualitat comuns realitzats a les escumes PUR i PIR per determinar-ne els rendiments \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n

                                \n
                              • Avaluaci\u00f3 dels temps de reacci\u00f3: la reactivitat de les escumes PUR i PIR es determina abocant a una bossa de pl\u00e0stic una barreja de polialcohol, activadors, agents d’expansi\u00f3 i isocianat; i avaluant els seg\u00fcents temps de reacci\u00f3 (en segons):<\/li>\n
                              • Temps de barreja: \u00e9s l’interval de temps durant el qual s’aplica l’agitaci\u00f3 mec\u00e0nica als components per barrejar-los adequadament;<\/li>\n
                              • Temps de crema: \u00e9s l’interval de temps entre el final de la fase de barreja i els primers indicis de desenvolupament dels gasos que portaran a la formaci\u00f3 de l’escuma; aquesta fase es caracteritza tamb\u00e9 per un canvi de color de l’escuma, que tendeix a fer-se m\u00e9s clara;<\/li>\n
                              • Temps de gel: \u00e9s l’interval de temps entre el final de la fase de barreja i el comen\u00e7ament de la cohesi\u00f3 a l’escuma; aquesta cohesi\u00f3 sovint es manifesta per la formaci\u00f3 de filaments si s’introdueix un pal de vidre o metall a la barreja i s’extreu amb r\u00e0pidament;<\/li>\n
                              • Temps sense adhesivitat: \u00e9s l’interval de temps entre el final de la fase de barreja i el moment en qu\u00e8 acaben les variacions de volum i, a la cara exterior, l’escuma forma una mena de \u201cpell\u201d que no s’enganxa als dits si es toca amb la m\u00e0;<\/li>\n<\/ul>\n

                                Determinaci\u00f3 de la densitat: hi ha tres tipus diferents de densitats (en kg\/m3) a les escumes PUR i PIR:<\/p>\n

                                  \n
                                • densitat del nucli, definida com la massa per volum unitari duna porci\u00f3 de lescuma presa del nucli del panell;<\/li>\n
                                • densitat total del panell, definida com la massa per volum unitari d’una porci\u00f3 del panell (sense tenir en compte els dos costats met\u00e0l\u00b7lics);<\/li>\n
                                • densitat de l’escuma lliure, definida com a massa per volum unitari de l’escuma expandida sense limitacions d’espai;<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de la friabilitat: la friabilitat de les escumes PUR i PIR es determinen sotmetent els exemplars a una acci\u00f3 combinada d’abrasi\u00f3 i impacte. Per fer-ho, es posen unes mostres c\u00fabiques d’escuma en caixa girat\u00f2ria, juntament amb unes galledes de fusta necess\u00e0ries per exercir, durant la rotaci\u00f3 de la m\u00e0quina, les accions abrasiva i d’impacte requerides per a les mostres d’escuma. La friabilitat de l’escuma es produeix pel percentatge de variaci\u00f3 del pes de la mostra abans i despr\u00e9s de la prova (Fig. 6.8 i 6.9);<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de l’estabilitat dimensional: la finalitat d’aquest m\u00e8tode \u00e9s determinar les variacions de mida de les escumes PUR i PIR quan se sotmeten a condicions espec\u00edfiques d’humitat i de temperatura durant un cert per\u00edode de temps;<\/li>\n
                                • Avaluaci\u00f3 de la conductivitat t\u00e8rmica aparent: la conductivitat t\u00e8rmica de les escumes de PUR i PIR es determina usant un equip amb plaques mantingudes a temperatures diferents, i mesurant el flux de calor que t\u00e9 lloc a trav\u00e9s de l’exemplar, que cal col\u00b7locar entre les dues plaques;<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia al foc (prova de la xemeneia de Butler): aquesta prova es fa servir per determinar la resist\u00e8ncia a les flames de les escumes PUR i PIR (Fig. 6.10). Despr\u00e9s de col\u00b7locar l’exemplar d’escuma al marc de la xemeneia, el cremador s’activa sota la base inferior de l’exemplar durant un cert per\u00edode de temps. La resist\u00e8ncia a la flama de la mostra d’escuma \u00e9s la difer\u00e8ncia de pes de la mostra abans i despr\u00e9s de la prova, expressada en percentatge<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de la reacci\u00f3 al foc de flama \u00fanica (prova de font de flama \u00fanica): la reacci\u00f3 de les escumes PUR i PIR davant d’una \u00fanica flama s’avalua col\u00b7locant l’exemplar en una posici\u00f3 vertical dins una cambra d’acer inoxidable (Fig. 6.11 ) equipada amb cremador i un sistema de ventilaci\u00f3 daire. A continuaci\u00f3, l’exemplar se sotmet a la flama del cremador durant 15 segons i, quan passin, l’exemplar s’inspecciona amb cura i es mesura l’al\u00e7ada assolida per la flama;<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de les forces de tensi\u00f3 i de compressi\u00f3: s’usa un sistema de proves amb control num\u00e8ric computeritzat per mesurar les seg\u00fcents caracter\u00edstiques mec\u00e0niques de les escumes PUR i PIR:<\/li>\n
                                • for\u00e7a de compressi\u00f3 corresponent al 10% de la deformaci\u00f3 del gruix inicial de la mostra, o for\u00e7a de compressi\u00f3 definitiva, si s’assoleix abans de la deformaci\u00f3 al 10%;<\/li>\n
                                • for\u00e7a de tensi\u00f3 definitivaL’aparell es lliura amb dues plaques que exerceixen for\u00e7a cap avall i cap a fora a l’exemplar que s’ubica entre elles. Una de les dues plaques es mou en relaci\u00f3 amb laltra, amb una velocitat inicial de 5 mm\/min. Durant la prova, es registren la c\u00e0rrega aplicada i les variacions de tracci\u00f3;<\/li>\n
                                • Determinaci\u00f3 de la for\u00e7a de tall: aquesta prova es realitza emprant una m\u00e0quina anomenada m\u00e0quina de flexi\u00f3 en quatre punts que utilitza un punx\u00f3 que es fa baixar de forma progressiva sobre la mostra, causant el seu plegat. Durant la prova, la c\u00e0rrega aplicada i les variacions de tracci\u00f3 es registren. La prova nom\u00e9s s’atura quan fracassa la mostra.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t\t

                                  Toler\u00e0ncies dimensionals d'acord amb la PrEN 14509 <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                                  Les toler\u00e0ncies influeixen sobre la for\u00e7a dun panell sandvitx i la seva seguretat durant l\u00fas. \u00c9s per aix\u00f2 que es realitzen controls freq\u00fcents als panells fabricats, per testificar la conformitat del producte acabat amb les normes de qualitat. Les toler\u00e0ncies seg\u00fcents s’apliquen als mesuraments realitzats a f\u00e0brica, abans del lliurament, en panells que han assolit una condici\u00f3 estable. Quan es fan els mesuraments, el panell s’ha de col\u00b7locar sobre, almenys, tres suports equidistants que, al seu torn, es trobin sobre una superf\u00edcie plana i r\u00edgida.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                                  \n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t\t

                                  Caracter\u00edstiques de la pell de metall i toler\u00e0ncies del gruix <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t
                                  \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                                  Les caracter\u00edstiques i la toler\u00e0ncia de gruix de les pells de metall d’un panell sandvitx estan regulades per les normes europees seg\u00fcents (Quadre 6.1):<\/p>\n

                                  \n\n\n\n\n\n\n\n
                                  \n

                                  Material<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  Norma<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n

                                  Acer<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  EN 10143<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n

                                  Alumini<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  EN 485<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n

                                  Acer inoxidable<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  EN 10088<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n

                                  Coure<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  EN 1172<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

                                  \n

                                  Quadre 6.1: Normes europees per a caracter\u00edstiques de la pell de metall i toler\u00e0ncies normatives<\/p>\n

                                  \n

                                  Gruix del panell<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  El gruix mesurat (D) del panell ser\u00e0 la dist\u00e0ncia nominal entre les superf\u00edcies planes exteriors dels costats (Fig. 6.11). En cas que els panells tinguin costats perfilats, el mesurament es realitzar\u00e0 a la posici\u00f3 de gruix predominant. <\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: D ? 100 mm \u00b1 2 mm<\/p>\n

                                  D> 100 mm \u00b1 2%<\/p>\n

                                  \n

                                  Desviaci\u00f3 de la planaritat<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  Aquest mesurament nom\u00e9s ser\u00e0 rellevant en casos de panells amb costats nominalment plans o lleugerament perfilats. La desviaci\u00f3 de la planaritat (l) es definir\u00e0 com la dist\u00e0ncia entre qualsevol punt de la superf\u00edcie i el pla llis te\u00f2ric (Fig. 6.12).<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: L ? 300 mm l? 1%<\/p>\n

                                  L> 300 mm l = 3,0 mm m\u00e0x<\/p>\n

                                  \n

                                  \n

                                  \n

                                  Profunditat del perfil de metall<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  La profunditat del perfil (h) ser\u00e0 la dist\u00e0ncia entre la part m\u00e9s alta (corona) i la m\u00e9s baixa (vall), mesurades al mateix costat del full (Fig. 6.13). Aquest mesurament es realitzar\u00e0 nom\u00e9s en panells que tinguen, almenys, una de les superf\u00edcies perfilada o lleugerament perfilada. Les toler\u00e0ncies s’aplicaran al valor mitj\u00e0 de cada vall:<\/p>\n

                                  h = (h1 + h2)\/2<\/p>\n

                                  \n

                                  Fig. 6.13: Profunditat del perfil<\/p>\n

                                  \n

                                  \n\n\n\n\n\n
                                  \n

                                  Toler\u00e0ncies:<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  h ? 50 mm<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  \u00b1 1,0 mm<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n<\/p>\n<\/td>\n\n

                                  50 mm< h ? 100 mm<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  \u00b1 1,5 mm<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

                                  \n<\/p>\n<\/td>\n\n

                                  h> 100 mm<\/p>\n<\/td>\n

                                  		\n

                                  \u00b1 2,0 mm<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

                                  \n

                                  \n

                                  Profunditat dels adre\u00e7adors en costats lleugerament perfilats<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  La profunditat de qualsevol adre\u00e7ador en un costat lleugerament perfilat (ds) es mesurar\u00e0 usant una plantilla o una regla de mesurament i una galga de precisi\u00f3.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: \u00b1 1,0 mm<\/p>\n

                                  \n

                                  Longitud del panell<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  La longitud (L) es mesura al llarg de l’eix central del panell (Fig. 6.15). Els panells per a aplicacions de l’emmagatzematge en fred normalment necessiten toler\u00e0ncies m\u00e9s estretes.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: L ? 3000 mm + 10 mm\/-5 mm L> 3000 mm + 20 mm\/-5 mm<\/p>\n

                                  \n

                                  Amplada del panell<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  Per a panells perfilats amb solapament lateral, l’amplada ser\u00e0 la dist\u00e0ncia entre les l\u00ednies centrals dels perfils exteriors, tal com es mostra a la Figura 6.16. <\/p>\n

                                  Per a plafons plans, plafons amb juntes mascle i femella o plafons amb una junta realitzada ad hoc, l’amplada ser\u00e0 la dist\u00e0ncia entre els eixos de les juntes. En aquests casos, els punts de mesura depenen dels detalls de la junta (Fig. 6.17 i 6.18).<\/p>\n

                                  Els mesuraments de les amplades w1 i w2 es realitzaran a una dist\u00e0ncia de 200 mm des dels extrems del panell. Ambd\u00f3s mesuraments es trobaran dins de les toler\u00e0ncies especificades.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: \u00b1 2 mm per a tots els perfils<\/p>\n

                                  \n

                                  Desviaci\u00f3 de la perpendicularitat<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  La desviaci\u00f3 de la perpendicularitat del full perfilat es definir\u00e0 com la mesura s a la Fig. 6.19.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: s ? 0,5% de l’amplada nominal del panell w<\/p>\n

                                  Desviaci\u00f3 de la rectitud<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  La desviaci\u00f3 de la rectitud de la l\u00ednia recta te\u00f2rica es defineix com la mesura<\/p>\n

                                  ? a la Fig. 6.20. La rectitud del panell es mesurar\u00e0 amb un filferro fi de metall tensat entre dos punts de la mateixa vora a 200 mm des de l’extrem del panell. El mesurament es realitzar\u00e0 al centre del panell.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: ? 2,0 mm per metre (m\u00e0x. 10 mm)<\/p>\n

                                  \n

                                  Combat del panell<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  El combado del panell (b) \u00e9s la mesura del despla\u00e7ament entre la superf\u00edcie del panell i la l\u00ednia recta que uneix els dos extrems (Fig. 6.21).<\/p>\n

                                  La l\u00ednia recta es pot obtenir tant amb un filferro fi de metall com usant un raig l\u00e0ser.<\/p>\n

                                  El despla\u00e7ament m\u00e0xim entre el filferro i la superf\u00edcie del panell es mesurar\u00e0 usant una escala de metall graduada. S’haur\u00e0 de prestar atenci\u00f3 a no aplicar c\u00e0rregues transversals al panell durant els mesuraments.<\/p>\n

                                  A m\u00e9s, cal tenir en compte que:<\/p>\n

                                  els mesuraments no s’han de fer fins que el panell s’hagi adaptat a la temperatura ambient;<\/p>\n

                                  els plafons amb superf\u00edcies desiguals (per ex., acer-alumini) s’han d’inspeccionar especialment per trobar combados.Toler\u00e0ncies: ? 2,0 mm per metre (m\u00e0x. 10 mm)<\/p>\n

                                  Pas del perfil<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  El pas p del perfil ser\u00e0 la dist\u00e0ncia entre els centres de corones adjacents. Els mesuraments es realitzen normalment com la dist\u00e0ncia entre dues plaques ubicades a les cares externes dels perfils, com es mostra a la Fig. 6.23.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: h ? 50 mm \u00b1 2,0 mm 50 mm h 100 mm \u00b1 3,0 mm<\/p>\n

                                  h> 100 mm \u00b1 4,0 mm<\/p>\n

                                  \n

                                  Amplada de la corona i de la vall<\/strong><\/b><\/p>\n

                                  Les amplades de les corones (b1) i la seva vall corresponent (b2) (Fig. 6.24) es mesuraran en una l\u00ednia que creui les fulles, usant una plantilla.<\/p>\n

                                  Toler\u00e0ncies: + 2 mm\/- 1 mm<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                                  Certificats a Panells Sandwich Quant a la norma ISO 9001:2000 La International Organization for Standardization (ISO) va ser fundada el 1947 amb l’objectiu de contribuir al progr\u00e9s econ\u00f2mic i social. La seva finalitat \u00e9s, b\u00e0sicament, facilitar el comer\u00e7 internacional proporcionant normes \u00faniques que han de ser reconegudes i respectades per les persones de tot el […]<\/p>\n","protected":false},"author":5963,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-43412","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43412","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5963"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43412"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43412\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43412"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}