{"id":43435,"date":"2023-09-29T09:22:35","date_gmt":"2023-09-29T07:22:35","guid":{"rendered":"https:\/\/panelsandwich.org\/04-pintura\/"},"modified":"2024-12-16T17:27:15","modified_gmt":"2024-12-16T16:27:15","slug":"04-pintura","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/04-pintura\/","title":{"rendered":"04 – Pintura"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La import\u00e0ncia del revestiment superficial a Panells Sandwich\n<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les fulles de metall galvanitzat, o revestit superficialment amb pintures o subst\u00e0ncies org\u00e0niques, representen avui dia els materials m\u00e9s comunament usats en la producci\u00f3 de les superf\u00edcies met\u00e0l\u00b7liques de panells sandvitx i es poden trobar a qualsevol fa\u00e7ana o teulada de qualsevol edifici industrial, comercial o residencial.<\/p>\n

El revestiment de la part exterior dun producte \u00e9s, en general, de vital import\u00e0ncia. Tant els revestiments org\u00e0nics com els met\u00e0l\u00b7lics es fan servir per oferir protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 per a les capes met\u00e0l\u00b7liques que es troben a sota. Per tant, les parts met\u00e0l\u00b7liques d’un producte estan subjectes a corrosi\u00f3 en abs\u00e8ncia d’un revestiment superficial adequat, cosa que resulta en una reducci\u00f3 del cicle de vida del producte en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

Un bon producte es pot veure minvat per culpa d’un mal revestiment superficial, de la mateixa manera que un producte decadent es pot millorar, almenys des d’un punt de vista est\u00e8tic, per un revestiment superficial de bona qualitat. Revestir un producte met\u00e0l\u00b7lic no consisteix nom\u00e9s a aplicar pintura o subst\u00e0ncia noble sobre un producte en particular. S’ha de prestar una certa atenci\u00f3 a les propietats mec\u00e0niques com a plegats i impactes; aix\u00ed com a les caracter\u00edstiques particulars com la resist\u00e8ncia qu\u00edmica contra atacs daigua, dissolvents, olis, fluids hidr\u00e0ulics, etc.<\/p>\n

\n

Resumint, el revestiment exterior d’un article no nom\u00e9s proporciona una certa rellev\u00e0ncia est\u00e8tica, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, li permet efectuar el treball per al qual ha estat concebut. \u00d2bviament, aix\u00f2 t\u00e9 un preu, especialment a la ind\u00fastria automobil\u00edstica, en qu\u00e8 els costos d’aplicaci\u00f3 dels diferents revestiments superficials sumen aproximadament un quart del cost de producci\u00f3 total d’un vehicle. Per a la ind\u00fastria de manufactures generals, aquesta xifra \u00e9s inferior per\u00f2, tot i aix\u00ed, queda justificada una an\u00e0lisi atenta dels costos.<\/p>\n

L’elecci\u00f3 del sistema m\u00e9s adequat de protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 en pres\u00e8ncia de certes condicions ambientals, necessari per assegurar a un panell sandvitx un cicle de vida satisfactori, \u00e9s molt important i ha estat tema d’\u00e0mplia discussi\u00f3 entre els experts del sector. No hi ha cap sistema de protecci\u00f3 \u00fanic capa\u00e7 de resistir els atacs de tota mena d’agents atmosf\u00e8rics. Per tant, cal identificar els factors ambientals importants en un lloc determinat; per exemple, la pluja, la contaminaci\u00f3 local i els dip\u00f2sits de brut\u00edcia superficials.<\/p>\n

\n

Les condicions reals dins d’un edifici, la probabilitat de concentraci\u00f3 de fums qu\u00edmics i la possible formaci\u00f3 de condensaci\u00f3 influiran a l’elecci\u00f3 del sistema de revestiment m\u00e9s apropiat.<\/p>\n

\n

L’elecci\u00f3 ha de considerar atentament els requisits funcionals del producte i les condicions locals que s’espera trobar, i es pot assolir un consens per donar al producte el millor cicle de vida possible. Per exemple, si parlem de cobertures, l’aspecte exterior t\u00e9 una import\u00e0ncia limitada en comparaci\u00f3 del problema de la protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3, mentre que per a les parets l’aspecte est\u00e8tic t\u00e9 una prioritat elevada.<\/p>\n

Lelecci\u00f3 de la tecnologia de pintura apropiada tamb\u00e9 \u00e9s de gran import\u00e0ncia. D’una banda, la legislaci\u00f3 ambiental sobre toxicitat dels revestiments superficials, emissi\u00f3 de subst\u00e0ncies dissolvents i tractament de les aig\u00fces residuals es fa cada vegada m\u00e9s severa; per altra banda, les forces del mercat imposen tant temps de fabricaci\u00f3 m\u00e9s baixos com una minimitzaci\u00f3 de costos. Davant d’aquesta visi\u00f3 de conjunt, s’han desenvolupat noves tecnologies que haurien d’ajudar alguns productors a trobar una soluci\u00f3 adequada als problemes.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Els or\u00edgens de la t\u00e8cnica de la pintura dels rotlles met\u00e0l\u00b7lics\n<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La t\u00e8cnica de la pintura dels rotlles met\u00e0l\u00b7lics (coil coating) va fer la seva primera aparici\u00f3 als anys 40, per\u00f2 les seves arrels semblen remuntar-se a moviments arquitect\u00f2nics de finals del segle XIX i principis del segle XX.<\/p>\n

A principis del segle passat, l’art, l’arquitectura i la ind\u00fastria anaven de la m\u00e0, obligant els arquitectes a integrar les t\u00e8cniques de perfilat dels metalls a les formes i els conceptes de les construccions tradicionals. Aquesta nova aproximaci\u00f3 va ser ben rebuda per la ind\u00fastria de la construcci\u00f3 i ben aviat es va convertir a la norma. A mesura que l’acer comen\u00e7ava a exercir un paper cada cop m\u00e9s important a la ind\u00fastria de la construcci\u00f3, es van desenvolupar en diverses formes els revestiments superficials, tant per protegir contra els agents atmosf\u00e8rics com amb fins decoratius; o per a ambdues finalitats. A aquest efecte, es van investigar i desenvolupar sense parar noves t\u00e8cniques i materials i, enmig d’aquest frenes\u00ed, es va fundar l’escola alemanya Bauhaus, de la qual van emergir alguns dels precursors m\u00e9s importants de l’arquitectura moderna, com Le Corbusier, JJP Oud, Gropius, Mies van der Rohe, i Frank Lloyd Wright.<\/p>\n

\n

Com a resultat, la primera l\u00ednia de pintura en cadena per a rotlles met\u00e0l\u00b7lics va comen\u00e7ar a funcionar a principis dels anys 40 als Estats Units. El proc\u00e9s es feia servir per revestir fulles de finestres d’acer amb una amplada de 50 mm i un gruix de 0,3 mm. La velocitat de producci\u00f3 era de 12 metres per minut, i necessitava aproximadament 12 hores per produir una tona de metall revestit (avui dia, al mateix temps es poden produir unes 500 tones). Aquesta tecnologia es va desenvolupar de manera significativa als Estats Units als anys 50 i 60, quan l’arquitectura i la ind\u00fastria dels electrodom\u00e8stics van comen\u00e7ar a considerar aquestes noves combinacions d’acer o alumini pintat.<\/p>\n

\n

Durant els anys 60, les cadenes van assolir una velocitat de 75 metres per minut, amb una amplada de fulla d’1,50 m, i la producci\u00f3 va cr\u00e9ixer de les 460.000 tones l’any el 1962 fins a les 500.000 tones l’any el 1966.<\/p>\n

\n

La t\u00e8cnica de pintura de rotllos de metall va viure la seva veritable revoluci\u00f3 a Europa, entre el 1960 i el 1965, quan les primeres cadenes es van instal\u00b7lar a Su\u00e8cia, Alemanya, Gran Bretanya, B\u00e8lgica, It\u00e0lia, Su\u00efssa i Fran\u00e7a. Els productors d’alumini prepintat es referien als mercats seg\u00fcents en la literatura comercial:<\/p>\n

    \n
  • construcci\u00f3 (elements de revestiment exterior, cobertures, parets no portants);<\/li>\n
  • accessoris per a la construcci\u00f3 (fixacions de metall, portes corredisses, persianes, coberts);<\/li>\n
  • aplicacions interiors (falsos sostres, particions);<\/li>\n
  • ind\u00fastria del transport (caravanes, autobusos);<\/li>\n
  • productes diversos (embolcalls per a productes d’ampli consum, jocs, electrodom\u00e8stics).<\/li>\n<\/ul>\n

    \n

    El 1967, es va fundar a la ciutat de Brussel\u00b7les, a B\u00e8lgica, l’European Coil Coating Association (ECCA). Aquesta associaci\u00f3 amb finalitat cient\u00edfica tenia com a objectiu \u201cinvestigar i promoure la producci\u00f3 i \u00fas del metall prepintat amb material org\u00e0nic\u201d. Els seus 80 membres fundadors inclo\u00efen ind\u00fastries per al revestiment superficial de l’acer i de l’alumini, distribu\u00efdors (pintures, pel\u00b7l\u00edcules) i constructors d’equipaments. El primer objectiu de l’ECCA, definir les normes de qualitat de rendiment, es compleix cont\u00ednuament gr\u00e0cies a la cooperaci\u00f3 que l’Associaci\u00f3 ha instaurat i continua instaurant amb els Comit\u00e8s CEN i ECISS per a l’elaboraci\u00f3 de Normes Europees, especialment:<\/p>\n

    \n

      \n
    • EN 1396:1997, Alumini i aliatges d’alumini – Metall pintat en fulles i rotllos per a aplicacions generals – Especificacions<\/li>\n
    • EN 10169-1:2004, Productes d’acer pla pintats en cadena amb material org\u00e0nic – Part 1: informaci\u00f3 general (definicions, materials, toler\u00e0ncies, m\u00e8todes de prova)<\/li>\n
    • prEN 10169-2:1995, Productes d’acer pla pintats en cadena amb material org\u00e0nic – Part 2: productes per a aplicacions exteriors d’edificis<\/li>\n
    • prEN 10169-3:2003, Productes d’acer pla pintats en cadena amb material org\u00e0nic – Part 2: productes per a aplicacions interiors d’edificis<\/li>\n
    • EN 13523, Metalls pintats – M\u00e8todes de prova<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t

      Sistemes de revestiment superficial de protecci\u00f3 de fulles d'acer\n<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

      Generalment, les fulles de metall usades per a la manufactura de panells sandvitxos tenen un revestiment tant met\u00e0l\u00b7lic com org\u00e0nic per incrementar la seva resist\u00e8ncia davant agents corrosius.<\/p>\n

      Revestiments met\u00e0l\u00b7lics<\/strong><\/b><\/p>\n

      Les fulles d’acer utilitzades habitualment en la producci\u00f3 de panells compostos es revesteixen generalment amb una capa met\u00e0l\u00b7lica de protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3. Aquest revestiment \u00e9s una barrera entre l’ambient exterior i la superf\u00edcie met\u00e0l\u00b7lica, especialment si s’aplica en combinaci\u00f3 amb segelladors i revestiments org\u00e0nics convencionals.<\/p>\n

      En un ambient aqu\u00f3s i d’alta concentraci\u00f3 salina, aquests revestiments, a causa de la reacci\u00f3 electroqu\u00edmica entre l’acer i el zinc o l’alumini, tendeixen a \u201csacrificar-se\u201d per protegir l’acer que es troba a sota en correspond\u00e8ncia amb possibles orificis o danys haurien produ\u00eft al revestiment.<\/p>\n

      El contacte entre dos metalls diferents d\u00f3na com a resultat una c\u00e8l\u00b7lula galv\u00e0nica, en qu\u00e8 el zinc representa l’\u00e0node i se sacrifica per protegir el c\u00e0tode inferior d’acer.<\/p>\n

      Cadascuna representa un m\u00e8tode de zincat diferent: la protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 proporcionada per aquests m\u00e8todes dep\u00e8n de la quantitat de zinc present al revestiment. <\/p>\n

      Els principals processos de revestiment de l’acer s\u00f3n el galvanitzat electrol\u00edtic i el galvanitzat per immersi\u00f3 en calent; encara que tamb\u00e9 \u00e9s possible fer servir pintures riques en zinc i processos de metal\u00b7litzaci\u00f3.<\/p>\n

      El m\u00e8tode seguit en el proc\u00e9s de galvanitzat electrol\u00edtic s’anomena electrodeposici\u00f3. L’objecte que cal revestir es col\u00b7loca dins d’un contenidor omplert amb una soluci\u00f3 d’una o m\u00e9s sals de metall.<\/p>\n

      L’objecte es troba connectat a un circuit el\u00e8ctric i representa el c\u00e0tode (pol negatiu) del circuit; d’altra banda, un el\u00e8ctrode, que normalment \u00e9s del mateix metall que es fa servir per galvanitzar, constitueix l’\u00e0node (pol positiu).<\/p>\n

      Quan un corrent el\u00e8ctric es fa passar a trav\u00e9s del circuit, els ions met\u00e0l\u00b7lics de la soluci\u00f3 s’atreuen fins a l’objecte que cal revestir. El resultat final es d\u00f3na en formar un estrat de metall protector sobre l’objecte.<\/p>\n

      \n

      Els productes principals usats en el proc\u00e9s de galvanitzat electrol\u00edtic s\u00f3n:<\/p>\n

        \n
      • Zinc pur<\/li>\n
      • Zinc-N\u00edquel, amb un 10-14% de n\u00edquel. T\u00e9 una millor resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i m\u00e9s facilitat de soldadura que el zinc pur, per\u00f2 la seva duresa t\u00e9 un efecte negatiu sobre les propietats mec\u00e0niques.<\/li>\n<\/ul>\n

        \n

        El galvanitzat \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual un metall, generalment ferro o acer, es revesteix amb una capa protectora de zinc. El galvanitzat per immersi\u00f3 en calent \u00e9s un m\u00e8tode de galvanitzat molt est\u00e8s. Consisteix a revestir productes d’acer o ferro amb una fina capa de zinc, submergint el metall en un bany de zinc fos a una temperatura de 460 \u00b0C aproximadament. El zinc s’oxida i forma \u00f2xid de zinc, un material molt fort que atura posteriors formacions d’\u00f2xid, protegint dels agents corrosius el metall que queda a sota. L’acer galvanitzat \u00e9s molt utilitzat en aplicacions en qu\u00e8 cal una certa resist\u00e8ncia a l’\u00f2xid, i es pot identificar per la formaci\u00f3 d’un patr\u00f3 de cristal\u00b7litzaci\u00f3 sobre la superf\u00edcie, com es mostra a la Fig. 4.6.<\/p>\n

        \n

        Els principals productes usats en el proc\u00e9s de galvanitzat per immersi\u00f3 en calent s\u00f3n:<\/p>\n

          \n
        • Zinc pur<\/li>\n
        • Recuit galvanitzat, consisteix a fer passar el material submergit en calent, aix\u00ed que surt del bany de zinc fos, a trav\u00e9s d’un tractament t\u00e8rmic que permet la formaci\u00f3 d’un aliatge de zinc i ferro. En comparaci\u00f3 amb el zinc pur, aquell permet m\u00e9s facilitat de soldadura i una superior resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s sensible a la polvoritzaci\u00f3 (deteriorament del revestiment met\u00e0l\u00b7lic).<\/li>\n
        • Galfan \u00e9s un revestiment de zinc-alumini amb un 95% de zinc i un 5% d’alumini. Proporciona una millor protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 que el zinc pur, per\u00f2 la facilitat de soldadura \u00e9s baixa a causa de la pres\u00e8ncia d’alumini.<\/li>\n
        • Aluzinc o Galvalume \u00e9s un revestiment de zinc-alumini amb un 55% d’alumini, un 43,4% de zinc i un 1,6% de silici. En comparaci\u00f3 del zinc pur, aquell ofereix una millor resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i una m\u00e9s elevada reflexi\u00f3 de la calor a altes temperatures.<\/li>\n<\/ul>\n

          \n

          Les pintures riques en zinc o imprimaci\u00f3 rica de zinc proporcionen una protecci\u00f3 galv\u00e0nica a un substrat d’acer. Com diu el mateix adjectiu, \u201cric\u201d, aquestes contenen una elevada quantitat de pols de zinc com a pigment. Quan s’ha aplicat el revestiment al substrat d’acer, pr\u00e8viament netejat, un lligant mant\u00e9 unides les part\u00edcules de zinc met\u00e0l\u00b7lic i en contacte amb la capa d’acer.<\/p>\n

          El proc\u00e9s de metal\u00b7litzaci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode molt usat que consisteix a revestir els metalls usant un metall ruixat t\u00e8rmicament sobre la superf\u00edcie que cal revestir. Aquesta tecnologia inclou diverses t\u00e8cniques i materials i t\u00e9 una gran gamma d’aplicacions. En cas de revestiment superficial d’estructures d’acer, la metal\u00b7litzaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia al ruixat en calent d’aliatges de zinc o d’alumini directament sobre les superf\u00edcies d’acer. Els revestiments s’obtenen usant una font de calor (flama o arc voltaic) per fondre el metall, que es lliura com a fil o en forma de pols. Un raig d’aire ruixa el metall fos sobre la superf\u00edcie d’acer en forma de pel\u00b7l\u00edcula fina. Quan el metall copeja la superf\u00edcie a revestir, torna a solidificar r\u00e0pidament per formar una capa de revestiment s\u00f2lid.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

          \n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t\t

          Revestiments org\u00e0nics\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t
          \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

          \u00c9s dif\u00edcil obtenir una efica\u00e7 adhesi\u00f3 entre el nucli del panell i la superf\u00edcie interior met\u00e0l\u00b7lica del panell sandvitx, per la qual cosa es fan servir revestiments org\u00e0nics addicionals. Aquests tamb\u00e9 tenen la funci\u00f3 de protegir la capa met\u00e0l\u00b7lica de les connexions mec\u00e0niques i qu\u00edmiques; aix\u00ed com de proporcionar a la superf\u00edcie un aspecte est\u00e8tic satisfactori. En qualsevol cas, at\u00e8s que s\u00f3n permeables a l’aigua i es degraden amb la influ\u00e8ncia dels raigs UV, el revestiment org\u00e0nic no s’aplica directament sobre l’acer no revestit, sin\u00f3 sobre un substrat d’acer galvanitzat o alumini.<\/p>\n

          \n

          En qualsevol cas, el sistema m\u00e9s com\u00fa de protecci\u00f3 contra la corrosi\u00f3 \u00e9s el que aconsegueix l’acer galvanitzat recobert per un revestiment org\u00e0nic, tal com es mostra a la Fig. 4.7. El revestiment org\u00e0nic \u00e9s el principal responsable de la resist\u00e8ncia contra la corrosi\u00f3, mentre que la capa de zinc roman en estat passiu fins que la protecci\u00f3 que ofereix el revestiment org\u00e0nic en perd l’efic\u00e0cia.<\/p>\n

          La ind\u00fastria dels revestiments superficials adopta avui dia una gran varietat de revestiments org\u00e0nics. Els tipus m\u00e9s comuns de revestiments org\u00e0nics inclouen poli\u00e8ster, acr\u00edlics, polifluorocarburs, alquides, vinils i plastisol. Aproximadament el 85% dels revestiments org\u00e0nics usats tenen una base de dissolvent org\u00e0nic, mentre que la major part del 15% restant t\u00e9 una base aquosa.<\/p>\n

          \n

          Els revestiments org\u00e0nics usats m\u00e9s sovint s\u00f3n:<\/p>\n

            \n
          • poli\u00e8ster (est\u00e0ndard o modificat al silici i poliamida)<\/li>\n
          • poliuret\u00e0<\/li>\n
          • plastisol<\/li>\n
          • fluoropolimers<\/li>\n<\/ul>\n

            \n

            El poli\u00e8ster (PE) \u00e9s un sistema de pintura universal, econ\u00f2mic i adequat tant per a aplicacions a interiors com a exteriors. Per a aplicacions interiors, el gruix del revestiment \u00e9s generalment de 15 \u00b5m, mentre que per a aplicacions exteriors \u00e9s de 25 o 35 \u00b5m (inclosa la capa d’imprimaci\u00f3).<\/p>\n

            \n

            A m\u00e9s del poli\u00e8ster est\u00e0ndard, tamb\u00e9 hi ha variants en forma de poli\u00e8sters modificats al silici ia la poliamida. En comparaci\u00f3 amb el producte est\u00e0ndard, aquestes variants ofereixen una elevada resist\u00e8ncia a les condicions ambientals exteriors i una bona resist\u00e8ncia tant a esgarrapades com a abrasions.<\/p>\n

            El poli\u00e8ster i les seves variants estan disponibles en una \u00e0mplia gamma de colors i brillantors. Aquests s’usen per a aplicacions molt diverses en interiors i exteriors, com a elements de cobertura i parets per a frigor\u00edfics i rentadores; per al revestiment de mobles, etc. El seu major avantatge resideix en el preu, mentre el principal inconvenient \u00e9s la flexibilitat limitada. Aquest material no \u00e9s adequat per a r\u00e0dios de corbat massa petits.<\/p>\n

            El poliuret\u00e0 (PU o PUR) t\u00e9 una resist\u00e8ncia m\u00e9s elevada a l’envelliment ia les taques que el poli\u00e8ster. L’espessor del revestiment \u00e9s normalment de 50 \u00b5m (inclosa la capa d’imprimaci\u00f3). Alguns exemples s\u00f3n elements de cobertura i de paret, portes de garatge, frigor\u00edfics, rentadores, m\u00e0quines de distribuci\u00f3 de begudes, etc. Els avantatges m\u00e9s rellevants s\u00f3n una bona resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 amb una bona retenci\u00f3 del color i de la brillantor, aix\u00ed com una flexibilitat excepcional. Els sistemes de pintura al poliuret\u00e0 s\u00f3n m\u00e9s cars que els de poli\u00e8ster.<\/p>\n

            El plastisol (PVC o clorur de polivinil) s’aplica com a revestiment en gruixos relativament elevats: 100 o 200 \u00b5m. Aix\u00f2 proporciona al plastisol una resist\u00e8ncia excel\u00b7lent a l’abrasi\u00f3 ia la corrosi\u00f3. Tamb\u00e9 es tracta d’un producte molt flexible que pot suportar r\u00e0dios de corbat molt petits.<\/p>\n

            Els avantatges m\u00e9s importants s\u00f3n una bona resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3, una elevada flexibilitat i una tend\u00e8ncia al seu gofrat per millorar la resist\u00e8ncia a les ratllades. En qualsevol cas, l’estabilitat dels colors no \u00e9s satisfact\u00f2ria, ja que la resist\u00e8ncia a la llum ultraviolada (UV) \u00e9s molt limitada. Aquesta baixa resist\u00e8ncia als raigs UV \u00e9s m\u00e9s pronunciada amb els colors foscos. A m\u00e9s, la deformabilitat \u00e9s molt baixa a temperatures poc elevades. El plastisol \u00e9s relativament car, i les seves aplicacions inclouen elements de cobertura i parets i portes de garatge i mobles.<\/p>\n

            Els fluoropolimers (PVDF o polifluorur de vinilid\u00e8) ofereixen una retenci\u00f3 inigualable del color i de la brillantor gr\u00e0cies a la seva excepcional resist\u00e8ncia als raigs UV, cosa que converteix el PVDF en especialment adequat per a edificacions prestigioses pintades amb colors viva\u00e7os. L’espessor del revestiment \u00e9s normalment de 25 o 35 \u00b5m (inclosa la capa d’imprimaci\u00f3).<\/p>\n

            El PVDF combina molts avantatges: \u00e9s un producte que es pot fer servir sense problemes fins i tot en zones continentals amb radiacions ultraviolades molt elevades, combinades amb elevats valors de temperatura i d’humitat relativa. En qualsevol cas, aquest producte \u00e9s molt dur, i cal manejar-lo amb compte per evitar esgarrapar-lo. Donat el seu cost elevat, el PVDF s’usa nom\u00e9s per a aplicacions exteriors en ambients dif\u00edcils o quan l’aspecte est\u00e8tic \u00e9s d’import\u00e0ncia b\u00e0sica (amb les versions multiestrat \u00e9s possible obtenir colors especials i efectes superficials).<\/p>\n

            La resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 dels revestiments org\u00e0nics es pot expressar amb una escala que va des d’1 (baixa) fins a 5 (excel\u00b7lent), com s’indica al quadre 4.1. \u00c9s aquest context, la resist\u00e8ncia est\u00e0 principalment relacionada amb el temps necessari fins al moment de fer la primera operaci\u00f3 de manteniment, i no amb el deteriorament total del full. Al quadre es mostra tamb\u00e9 l’estabilitat del color.<\/p>\n

            \n\n\n\n\n\n\n\n\n
            \n

            Material<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            Resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            Estabilitat del color<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PE<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3 – 4<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            4<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PE ( modificat al silici)<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            4<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PUR<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            4<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            4<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PVC<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            5<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PVDF<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3 – 4<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            5<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

            Quadre 4.1: resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i estabilitat del color d’alguns materials de revestiment<\/p>\n

            \n

            Els valors normals per als gruixos i per a la deformabilitat dels revestiments org\u00e0nics esmentats es mostren al Quadre 4.2. La resist\u00e8ncia a la fractura per plegat a 180\u00b0 s’indica com la relaci\u00f3 T entre el valor m\u00ednim del di\u00e0metre de plegat i el gruix del metall, quan la fulla revestida es troba plegada en 180\u00b0 amb el costat pintat cap a l’exterior i sense que s’hagin donat fractures visibles al mateix revestiment (els valors es donen a temperatura ambient).<\/p>\n

            \n\n\n\n\n\n\n\n\n
            \n<\/p>\n

            Material<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            Gruixos normals (\u00b5m)<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            Resist\u00e8ncia a la fissura amb plegat de 180\u00b0, T<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            Valor m\u00ednim de l’interval de<\/p>\n<\/p>\n

            temperatura de servei<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PE<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            25-30<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            4-5<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            – 40<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PE (modificat al silici)<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            25-30<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            6-10<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            – 40<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PUR<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            20-50<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3-4<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            –<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PVC<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            100-200<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            0<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            – 20<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

            \n

            PVDF<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            25-30<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            3-4<\/p>\n<\/td>\n

            		\n

            – 40<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

            Quadre 4.2: valors normals dels gruixos i les caracter\u00edstiques de deformabilitat d’alguns revestiments org\u00e0nics.<\/p>\n

            Els valors esperats de vida \u00fatil tant en ambient exterior com interior per als diferents revestiments org\u00e0nics esmentats m\u00e9s amunt es mostren als quadres i 4.4. Aquests valors s\u00f3n indicatius i defineixen, m\u00e9s que la durada de les caracter\u00edstiques de protecci\u00f3 del revestiment, els requisits de manteniment. Els valors esperats s’expressen per mitj\u00e0 dels s\u00edmbols seg\u00fcents:<\/p>\n

            \n

              \n
            • +++= vida \u00fatil llarga<\/li>\n
            • ++ = vida \u00fatil mitjana<\/li>\n
            • + = vida \u00fatil curta<\/li>\n
            • – = no recomanat<\/li>\n<\/ul>\n

              \n\n\n\n\n\n\n\n
              \n

              Material<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Coster<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Industrial<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Urb\u00e0<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Rural<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PE<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PE (modificat al silici)<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PVC<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PVDF<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

              Quadre 4.3: durada de l’acer galvanitzat amb revestiment org\u00e0nic a l’ambient exterior<\/p>\n

              \n

              \n\n\n\n\n\n\n\n\n
              \n<\/p>\n<\/td>\n\n

              Temperatura ambient<\/p>\n<\/p>\n

              + 5\u00b0C ? T ? +50\u00b0C<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              C\u00e8l\u00b7lula frigor\u00edfica<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              Material<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Sense condensac.<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Condensac. ocasional<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              Condensac. permanent<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              – 20\u00b0 C< T<\/p>\n<\/p>\n

              < + 5\u00b0C<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              T< -20\u00b0 C<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PE<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              –<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PE (modificat al silici)<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              –<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PVC<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              –<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

              \n

              PVDF<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              –<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              +++<\/p>\n<\/td>\n

              		\n

              ++<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

              Quadre 4.4: durada de l’acer galvanitzat amb revestiment org\u00e0nic a l’ambient interior<\/p>\n

              \n

              La vida \u00fatil d’un revestiment org\u00e0nic es pot estendre il\u00b7limitadament si es prevenen els possibles danys al revestiment, fent neteges freq\u00fcents i repintats adequats. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 \u00e9s possible per a la major part dels revestiments org\u00e0nics usats.<\/p>\n

              El factor cr\u00edtic de la durada s’expressa freq\u00fcentment a les fixacions. Generalment es poden substituir, per\u00f2 nom\u00e9s amb costos elevats. <\/p>\n

              La durada d’un revestiment tamb\u00e9 es ressalta per la retenci\u00f3 del color amb el pas del temps, que \u00e9s un factor tan important com el color inicial. De fet, els colors poden canviar per efecte de la influ\u00e8ncia de la llum solar. La desviaci\u00f3 m\u00e0xima permesa s’indica com a delta E o ?E. Com m\u00e9s elevat sigui l??E, m\u00e9s baixa ser\u00e0 la retenci\u00f3 del color. Alguns colors s\u00f3n m\u00e9s propensos a envellir que altres; en aquest cas, el tipus de pintura representa un factor significatiu. Les variacions de color es deuen a variacions de pigment o, amb menys freq\u00fc\u00e8ncia, a l’oxidaci\u00f3 de les resines (groc).<\/p>\n

              L’aspecte d’un revestiment no es determina nom\u00e9s pel color, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel grau de brillantor, que es quantifica gr\u00e0cies a una mesura de capacitat de reflexi\u00f3 de la superf\u00edcie pintada.<\/p>\n

              Com m\u00e9s llum reflecteixi la superf\u00edcie, m\u00e9s gran ser\u00e0 el grau de brillantor. Igual que passa amb el color, no nom\u00e9s \u00e9s important la brillantor inicial, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva retenci\u00f3, que s’expressa com a percentatge de la brillantor inicial. Com m\u00e9s elevat sigui aquest percentatge, m\u00e9s gran ser\u00e0 la retenci\u00f3 de la brillantor.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t

              Proc\u00e9s de pintat\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t
              \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

              El pintat de rotlles de metall (coil coating) \u00e9s el proc\u00e9s en cadena pel qual s’apliquen capes de revestiment org\u00e0nic amb funcions protectores o decoratives al metall galvanitzat subministrat en rotlles. Tot i que la disposici\u00f3 dels equipaments usats pot variar d’una instal\u00b7laci\u00f3 a una altra, les operacions solen seguir un model ben definit.<\/p>\n

              Una franja de metall es desenvolupa a l’entrada de la cadena i es fa passar a trav\u00e9s d’una secci\u00f3 humida, on el metall es neteja i es tracta qu\u00edmicament per inhibir la formaci\u00f3 d’\u00f2xid i promoure una adhesi\u00f3 efica\u00e7 del revestiment superficial a la superf\u00edcie met\u00e0l\u00b7lica. En algunes instal\u00b7lacions, la secci\u00f3 humida inclou una operaci\u00f3 de galvanitzat electrol\u00edtic.<\/p>\n

              La franja de metall s’asseca i es fa passar a trav\u00e9s d’una unitat d’imprimaci\u00f3 on una capa d’imprimaci\u00f3 s’aplica a un costat o ambd\u00f3s. En aquesta fase del proc\u00e9s, una capa de backcoat es pot aplicar a la banda inferior de la franja de metall.<\/p>\n

              La franja amb la capa d’imprimaci\u00f3 aplicada passa mitjan\u00e7ant un forn per al tractament necessari. Quan surt del forn, la franja de metall es refreda amb aigua ruixada i es torna a assecar. <\/p>\n

              A continuaci\u00f3, la franja de metall passa a trav\u00e9s d’una estaci\u00f3 d’aplicaci\u00f3 de revestiment superficial org\u00e0nic, on uns rodets adequats revesteixen un costat o tots dos de la franja.<\/p>\n

              El sentit de rotaci\u00f3 dels corrons daplicaci\u00f3 t\u00e9 un paper important per determinar el tipus de revestiment superficial. Si feu girar el rodet d’aplicaci\u00f3 en direcci\u00f3 oposada a la de la franja, s’obt\u00e9 un revestiment esp\u00e8s mentre que, fent girar el rodet d’aplicaci\u00f3 en la mateixa direcci\u00f3 que la franja, s’obt\u00e9 un revestiment m\u00e9s fi.<\/p>\n

              Despr\u00e9s, la franja passa a trav\u00e9s d’un forn on els revestiments superficials s’assequen i es tracten.<\/p>\n

              El revestiment es cou a una alta temperatura durant 20-30 segons. Quan la franja surt del forn, es refreda amb aigua ruixada i s’asseca.<\/p>\n

              La major part de les cadenes de pintat tenen acumuladors a l’entrada ia la sortida que permeten un continu moviment de la franja a trav\u00e9s del proc\u00e9s, quan un rotlle s’ubica a l’entrada i un rotllo que s’acaba de pintar es treu de la sortida. La figura 4.9 \u00e9s un diagrama de flux duna l\u00ednia de pintura<\/p>\n

              \n

              Les operacions de pintura es poden classificar en dues categories diferents de funcionament: toll coaters i captive coaters.<\/p>\n

                \n
              • El toll coater \u00e9s un servei adre\u00e7at a clients variats que respecta les necessitats i les especificacions de cadasc\u00fa. El metall revestit es lliura al client, que produeix el producte final. Els toll coaters utilitzen formulacions de revestiment org\u00e0nic molt diferents i, com a norma, usen productes amb base de dissolvent org\u00e0nic. Els principals mercats a qu\u00e8 es dirigeixen aquestes operacions s\u00f3n la ind\u00fastria dels transports i la ind\u00fastria de la construcci\u00f3; aix\u00ed com les dels electrodom\u00e8stics, mobles i contenidors.<\/li>\n
              • El captive coater \u00e9s generalment una sola operaci\u00f3 en un proc\u00e9s complet de manufactura. Moltes empreses productores de manufactures tenen les seves pr\u00f2pies instal\u00b7lacions de pintat. El captive coater utilitza, sobretot, productes de base aquosa, ja que el metall revestit sol usar-se per a un nombre limitat de productes.<\/li>\n<\/ul>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                \n\t\t\t\t
                \n\t\t\t\t\t

                Avantatges\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                \n\t\t\t\t
                \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                Les l\u00ednies modernes de pintat tenen mecanismes integrats per al tractament d\u201faig\u00fces residuals i de fums i, en general, compleixen de sobres els requisits legals relacionats amb els nivells d\u201femissi\u00f3. El metall revestit i netejat es presta b\u00e9 a posteriors elaboracions.<\/p>\n

                A m\u00e9s, el revestiment superficial:<\/p>\n

                  \n
                • assegura la continu\u00eftat del color<\/li>\n
                • assegura la uniformitat de l’espessor de la pintura<\/li>\n
                • ofereix notables propietats d’adhesi\u00f3<\/li>\n
                • \u00e9s durador i minimitza els possibles danys relacionats amb els despla\u00e7aments<\/li>\n
                • \u00e9s simple de deformar i elaborar<\/li>\n
                • el seu acabat pot ser en una \u00e0mplia gamma de colors<\/li>\n
                • proporciona una resist\u00e8ncia m\u00e9s elevada a la corrosi\u00f3<\/li>\n
                • necessita menys energia que els processos tradicionals<\/li>\n
                • permet un simple reciclatge dels materials processats<\/li>\n
                • \u00e9s un sistema pr\u00e0ctic i eficient.<\/li>\n<\/ul>\n

                  \n

                  Aquestes caracter\u00edstiques han conven\u00e7ut molts productors de metall a passar de les operacions de postpintat a l’\u00fas de metalls prepintats.<\/p>\n

                  Proc\u00e9s de pintat en pols<\/p>\n

                  El pintat en pols \u00e9s, de molt, la m\u00e9s recent de les t\u00e8cniques d’acabat de superf\u00edcies que es fa servir actualment. Es tracta d aplicar pintura seca a un producte. Al pintat normal en humit, els pigments es troben en suspensi\u00f3 en un medi l\u00edquid, que s’ha d’evaporar per permetre l’obtenci\u00f3 de la pintura s\u00f2lida. Amb el pintat en pols, la pintura s’aplica fent servir dues t\u00e8cniques diferents:<\/p>\n

                  \n

                    \n
                  • l’article se submergeix en un llit de pols, que pot estar m\u00e9s o menys carregat electrost\u00e0ticament; o b\u00e9<\/li>\n
                  • la pintura en pols es carrega electrost\u00e0ticament i es ruixa sobre el producte.<\/li>\n<\/ul>\n

                    Despr\u00e9s, l’article es fica en un forn on les part\u00edcules de pols es fonen i estenen per formar una pel\u00b7l\u00edcula cont\u00ednua. Avui dia, hi ha dos tipus de pols principals disponibles al mercat:<\/p>\n

                      \n
                    • p\u00f3lvores termopl\u00e0stiques que es fonen de nou si s’escalfen i<\/li>\n
                    • p\u00f3lvores termoresistents que no es fonen si es posen de nou en contacte amb una font de calor. Durant el tractament al forn, es desenvolupa una reacci\u00f3 qu\u00edmica que facilita la formaci\u00f3 de fortes unions entre les mol\u00e8cules. Aquesta reacci\u00f3 qu\u00edmica \u00e9s la que d\u00f3na al revestiment moltes de les propietats.<\/li>\n<\/ul>\n

                      \n

                      El pintat en pols queda relativament dur i resistent a les abrasions, i es pot aplicar sobre una \u00e0mplia gamma de gruixos. A m\u00e9s, les variacions de color s’accepten d’un lot de producci\u00f3 al seg\u00fcent.<\/p>\n

                      S’ha de posar especial cura en definir el gruix m\u00ednim, ja que algunes p\u00f3lvores no subministren la \u201ccobertura\u201d sol\u00b7licitada, \u00e9s a dir, la capacitat per part de la pols de cobrir el color del metall.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t

                      Sistema RAL de classificaci\u00f3 dels colors\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                      Avui dia hi ha diversos sistemes de classificaci\u00f3 dels colors que permeten als dissenyadors professionals identificar el color adequat per a una aplicaci\u00f3 espec\u00edfica o un producte determinat. Aquests sistemes generalment contenen milers de colors, que es disposen usant diversos instruments de suport com, per exemple, cat\u00e0legs o atles de butxaca (Fig. 4.11). En aquest punt tractarem dos sistemes de import\u00e0ncia especial: el RAL DESIGN i el NCS.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t

                      RAL DESIGN\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                      Despr\u00e9s d’alguns anys de desenvolupament i comptant amb el consell de diversos experts del sector, el sistema RAL DESIGN es va presentar p\u00fablicament el 1993. Un avantatge important del sistema RAL DESIGN \u00e9s la seva gran claredat i intu\u00eftivitat malgrat l’alt nombre de colors que cont\u00e9 (1.688 colors). De fet, \u00e9s molt f\u00e0cil identificar els colors gr\u00e0cies a un joc de tres n\u00fameros que defineixen exactament les coordinades del color desitjat en una paleta esf\u00e8rica de colors (Fig. 4.12).<\/p>\n

                      La primera xifra del nom d’un color indica l’angle a la circumfer\u00e8ncia de colors (tonalitat), la segona, l’elevaci\u00f3 de la posici\u00f3 ocupada pel color (lluminositat) i, la tercera, la dist\u00e0ncia des de l’eix central (cromia); com es mostra a la Fig. 4.13.<\/p>\n

                      Per tant, un color (per exemple, el RAL 010 40 25) es pot descriure amb precisi\u00f3 usant nom\u00e9s les coordenades HLC, que defineixen els valors mesurats tecnol\u00f2gicament de la tonalitat, la lluminositat i la cromia.<\/p>\n

                      La tonalitat \u00e9s la propietat del color que queda determinada per la longitud d\u201fona de la llum que arriba des de l\u201fobjecte. \u00c9s la propietat a qu\u00e8 ens referim normalment quan indiquem un color particular (vermell, verd…); la lluminositat \u00e9s la propietat que indica fins a quin punt un color determinat \u00e9s clar o fosc; la cromia \u00e9s la propietat que defineix la intensitat o la puresa dun color.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t

                      NCS (Natural Color System)\n<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t
                      \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

                      El sistema NCS descriu els colors exactament com els veiem, cosa que explica per qu\u00e8 \u00e9s simple de comprendre, aix\u00ed com l\u00f2gic i senzill d’usar.<\/p>\n

                      Cadascun dels milions de colors existents es pot definir dins del sistema NCS i s’indica mitjan\u00e7ant una notaci\u00f3 precisa.<\/p>\n

                      El sistema NCS inicia des de sis colors elementals, percebuts pel cervell hum\u00e0 com a \u201cpurs\u201d. Aquests colors es divideixen en quatre elementals crom\u00e0tics, groc, vermell, blau i verd; i dos colors elementals no crom\u00e0tics, blanc i negre.<\/p>\n

                      Tots els altres colors es poden descriure depenent del seu grau de semblan\u00e7a visual amb aquests colors elementals.<\/p>\n

                      Per tant, les notacions de classificaci\u00f3 NCS es basen en aquests atributs elementals de semblan\u00e7a.<\/p>\n

                      Els sis colors elementals es consideren els punts cardinals de lespai tridimensional NCS (Fig. 4.15), que es pot considerar constitu\u00eft per dos cons amb una base circular en com\u00fa. En aquest espai, tots els colors imaginables poden trobar-ne la ubicaci\u00f3 i indicar-se mitjan\u00e7ant una notaci\u00f3 NCS exacta.<\/p>\n

                      La base circular s’anomena circumfer\u00e8ncia de colors NCS (Fig. 4.16) i es divideix en quatre quadrants.<\/p>\n

                      En aquesta circumfer\u00e8ncia, el color s’identifica per la seva tonalitat, que identifica el grau de semblan\u00e7a a dos o m\u00e9s dels quatre colors crom\u00e0tics elementals, groc, vermell, blau i verd.<\/p>\n

                      A la il\u00b7lustraci\u00f3 es destaca la tonalitat Y90R, un color groc amb un 90% de tend\u00e8ncia cap al vermell i un 10% de tend\u00e8ncia cap al groc.<\/p>\n

                      La secci\u00f3 vertical de l’espai de colors NCS, per a un valor determinat de la tonalitat, s’anomena triangle de colors NCS (Fig. 4.17). La base del triangle \u00e9s l’escala de grisos des del blanc (W) fins al negre (S); mentre que el v\u00e8rtex del triangle representa la cromaticitat m\u00e0xima (C) per al valor actual de la tonalitat (a l’exemple donat, Y90R).<\/p>\n

                      Al triangle s’identifica el mat\u00eds del color, \u00e9s a dir, la seva quantitat visual de blanc o negre, aix\u00ed com la seva cromaticitat.<\/p>\n

                      A l’exemple donat, la notaci\u00f3 NCS per al color considerat \u00e9s S 1050-Y90R, amb 1050 com a representaci\u00f3 del seu mat\u00eds i Y90R com a representaci\u00f3 de la seva tonalitat (Fig. 4.18). La lletra S escrita davant la notaci\u00f3 NCS completa indica que el model NCS \u00e9s un model de colors NCS estandarditzat, em\u00e8s per l’Institut de Colors Escandinau, centre de qualitat de NCS.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

                      La import\u00e0ncia del revestiment superficial a Panells Sandwich Les fulles de metall galvanitzat, o revestit superficialment amb pintures o subst\u00e0ncies org\u00e0niques, representen avui dia els materials m\u00e9s comunament usats en la producci\u00f3 de les superf\u00edcies met\u00e0l\u00b7liques de panells sandvitx i es poden trobar a qualsevol fa\u00e7ana o teulada de qualsevol edifici industrial, comercial o residencial. […]<\/p>\n","protected":false},"author":5963,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-43435","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5963"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43435"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43435\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/panelsandwich.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}