
INFORMACIÓ TÈCNICA · MATÈRIES PRIMES
Materials del panell sandvitx: cares metàl·liques i nuclis aïllants
Un panell sandvitx combina dues cares rígides separades per un nucli lleuger. Les cares aporten protecció, geometria i capacitat de treball conjunt; el nucli transmet esforços de tall, manté separades les cares i aporta gran part de l'aïllament tèrmic.
MATÈRIES PRIMERES
Per què les matèries primes defineixen el panell
El desenvolupament dels panells sandvitx respon a la recerca de tancaments lleugers amb aïllament elevat i muntatge ràpid. Les escumes rígides PUR/PIR van permetre reduir pes i gruix enfront de solucions tradicionals, i la incorporació posterior de llana mineral va ampliar les opcions per a foc i acústica.
Els valors d'aquesta guia són orientatius; per a la teva obra, revisa sempre la fitxa tècnica del panell concret.
- Dues cares rígides: Les superfícies exteriors es fabriquen amb materials de mòdul relativament alt i es mantenen separades pel nucli.
- Nucli lleuger: El nucli aporta rigidesa al conjunt i suporta una part important dels esforços de tall entre les cares.
- Aïllament integrat: El nucli funciona simultàniament com a material aïllant, permetent obtenir tancaments lleugers i de muntatge ràpid.

Cares metàl·liques: requisits i materials
Les cares són xapes fines d’alta resistència. Han de poder perfilar-se i plegar-se durant la fabricació i, un cop incorporades al panell, respondre a necessitats diferents segons l’aplicació.
- Resistència a les accions de vent.
- Impermeabilitat enfront d’aigua i vapor quan el sistema ho requereixi.
- Contribució a la resistència del panell i enfront de càrregues locals.
- Compatibilitat amb processos de perfilat, plegat i producció contínua.
- Resistència adequada a la corrosió i comportament enfront del foc segons el sistema.
Es fabriquen amb acer galvanitzat (el més habitual), alumini, acer inoxidable o coure. Les xapes se subministren en bobina, cosa que permet incorporar-les a processos continus de conformat.
| Material de cara | Per què s’utilitza | Detalls |
|---|---|---|
| Acer galvanitzat | Solució metàl·lica habitual per capacitat de conformat, resistència i economia. | Pot utilitzar-se pintat o sense pintar; el recobriment i la protecció enfront de corrosió s’especifiquen segons el producte. |
| Alumini | Baix pes i bona resistència a la corrosió en determinades aplicacions. | Aliatges 3003–3103; gruixos habituals de 0,7 a 1,2 mm. |
| Acer inoxidable | Ambients interiors agressius o amb requisits higiènics elevats. | La seva resistència a la corrosió es relaciona amb el contingut de crom i pot reduir necessitats de manteniment. |
| Coure | Acabats d’elevada durabilitat i formació natural de pàtina superficial. | La pàtina es forma abans o després segons l’ambient: marí, urbà o rural. |
Alumini en panell sandvitx
Aliatges i gruixos
L’alumini s’usa quan s’exigeix molta resistència a la corrosió o higiene, per exemple en indústria alimentària.
Els aliatges habituals són de la sèrie 3003–3103, amb gruixos de 0,7 a 1,2 mm; 0,7 mm és el mínim pràctic per evitar bonys en trepitjar o manipular, encara que en alguns casos s’usa 0,6 mm.
Acer inoxidable, coure i adhesió al nucli
Acer inoxidable
S’usa en ambients molt exigents en higiene o en interiors agressius. La resistència a la corrosió de l’inoxidable es deu al crom, que forma una capa passiva protectora.
Coure i formació de pàtina
El coure es presenta com a alternativa de baix manteniment. La seva superfície evoluciona per oxidació fins a formar una pàtina protectora i el color original s’enfosqueix progressivament.
Terminis orientatius fins que la pàtina es forma completament:
- 4–6 anys: ambients marins.
- 8–15 anys: ambients urbans.
- 20–50 anys: ambients rurals.
Depenen de l’ambient concret.
Adhesió al nucli i backcoat
Per millorar l’adherència entre la cara metàl·lica i el nucli, la cara interior porta una imprimació (backcoat) d’uns 5 µm.
Nuclis d'escuma rígida
Les escumes rígides més usades són el PUR/PIR i, en menor mesura, l’escuma fenòlica. Són materials termoestables amb una estructura majoritàriament de cèl·lula tancada.
PUR / PIR
Escumes rígides termoestables amb aproximadament un 90 % de cèl·lula tancada.
- Elevat aïllament tèrmic
- Baixa inèrcia tèrmica
- Producció mitjançant reacció química i expansió
Escuma fenòlica (PF)
Material termoestable de baixa conductivitat i bon comportament davant la ignició i el fum, però més fràgil.
- Normalment produïda en lloses
- Unió posterior a les cares mitjançant adhesiu
- Major cura enfront de càrregues repetides
PUR i PIR: composició, reacció i estructura cel·lular
Components principals
La formulació descrita per a PUR/PIR parteix de quatre grups principals:
- Poliol.
- Isocianat.
- Agent d’expansió.
- Activador o catalitzador per controlar la reacció.
Agents d’expansió
Els CFC es van abandonar per malmetre la capa d’ozó; avui s’usen pentans i sistemes amb aigua, que en reaccionar amb l’isocianat generen CO₂.
També esmenta la possibilitat d’incorporar retardants de flama en determinades formulacions, advertint que el seu efecte i les emissions de fum han d’avaluar-se sobre la formulació i producte assajat.
Reacció, expansió i refredament
Un cop barrejats els components, el líquid comença a escumar i a expandir-se ràpidament. L’escuma s’endureix en uns 3–6 minuts, segons el gruix i el procés.
La reacció és exotèrmica. En panells de més de 100 mm, el nucli pot superar els 150 °C durant la reacció, per la qual cosa es recomana esperar almenys 24 hores abans d’enviar-lo perquè acabi d’endurir-se i refredar-se.
Diferència entre PUR i PIR
El PIR porta més isocianat: relacions aproximades poliol:isocianat de 100:100 en PUR i 100:150 en PIR.
El PIR és més estable a la calor i forma una capa carbonitzada més estable. El PUR comença a degradar-se cap als 250 °C i el PIR cap als 350 °C; la temperatura de procés del PIR ronda els 40–45 °C.
Estructura cel·lular
L’escuma endurida es descriu com una xarxa de cèl·lules tancades separades per membranes fines. Les cèl·lules contenen agent d’expansió i gasos de reacció; la composició interna pot evolucionar per difusió amb el temps, cosa que influeix en les propietats tèrmiques.
Classificacions antigues (B2, B3, M2) i Euroclasses
L’antiga norma alemanya DIN 4102-1 classificava les escumes PUR com a B2 o B3, i la francesa usava la classe M2.
Avui s’usa la classificació europea (Euroclasses) del panell complet.
Escuma fenòlica (PF)
L’escuma rígida fenòlica s’usa en panells per la seva baixa conductivitat tèrmica i el seu bon comportament davant el foc.
Avantatges:
- Elevada resistència a l’encesa.
- Velocitat de combustió reduïda enfront d’altres escumes descrites.
- Baixos índexs d’emissió de fum a les formulacions de referència.
Es descriu la seva producció a partir d’una resina fenòlica/formaldehid, un agent d’expansió volàtil i un agent d’enduriment. L’escuma es fabricava preferentment en lloses, que posteriorment es tallaven i adherien a les cares metàl·liques.
Limitacions: l’aigua àcida residual, que dificulta la laminació contínua, i una major friabilitat, que compta en cobertes o sostres sotmesos a càrregues repetides o trepitjades.
Propietats de les escumes rígides
La densitat influeix en nombroses propietats mecàniques de l’escuma i també en el cost de material. L’objectiu industrial és obtenir les prestacions necessàries sense incrementar innecessàriament la quantitat de material.
El flux de calor a través d’una escuma rígida de cèl·lules tancades depèn en gran mesura dels gasos continguts a l’estructura cel·lular. Per això l’agent d’expansió, la composició i l’envelliment tèrmic influeixen en la conductivitat.
| Propietat | PUR B2 | PUR B3 | PIR | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Densitat de referència | 40 ± 4 kg/m³ | 38 ± 4 kg/m³ | 45 ± 5 kg/m³ | Valors orientatius. |
| Conductivitat PUR després de fabricació | 0,020–0,024 W/m·K | Escuma acabada de fabricar. | ||
| Conductivitat PUR a llarg termini | 0,024–0,030 W/m·K | Augmenta amb el temps per l’evolució dels gasos de les cèl·lules. | ||
Llana mineral: estructura, llana de vidre i llana de roca
Llana de vidre
La llana de vidre es fabrica fonent sorra de quars, carbonat sòdic i calç, o vidre reciclat. En el mètode TEL, la massa fosa es converteix en fibres en passar per petites obertures amb l’acció de l’aire.
La llana de vidre porta entre un 4 i un 15 % de lligant, i la seva densitat i gruix s’ajusten variant paràmetres com la velocitat de la cinta.
Estructura ortotròpica
Les lloses de llana mineral presenten una estructura fortament direccional. Les fibres llargues tendeixen a alinear-se amb el procés de fabricació, mentre que les fibres curtes adopten orientacions més aleatòries. Aquesta anisotropia explica que les propietats mecàniques canviïn segons la direcció de càrrega.
Els lligants contribueixen de forma important a la rigidesa i resistència del producte acabat.
Llana de roca, humitat i temperatura
La llana de roca resisteix millor les altes temperatures i la humitat que la llana de vidre.
Com que és un material fibrós sense cèl·lules tancades, la difusió de vapor i l’aigua es tracten de forma diferent que en una escuma rígida. L’absorció d’aigua es redueix amb additius hidròfugs.
Propietats de la llana mineral
Aproximadament el 75 % del flux de calor en la llana mineral es deu a la convecció i la conducció de l’aire contingut en la seva estructura.
Amb poc lligant orgànic, les fibres minerals són molt poc combustibles; tot i així, la reacció al foc d’un panell és la que figura a la seva fitxa.
| Propietat | Valor orientatiu | Nota |
|---|---|---|
| Densitat usada en panells | 90–145 kg/m³ | Interval habitual. |
| Compressió perpendicular a fibres | 0,005–0,08 N/mm² | La resistència depèn fortament d’estructura i densitat. |
| Tracció perpendicular a fibres | 0,001–0,01 N/mm² | Menor que la resistència paral·lela a l’orientació principal. |
| Resistència a tall | 0,03–0,20 N/mm² | Valor orientatiu. |
| Mòdul de tall | 2–20 N/mm² | Depèn d’orientació i estructura interna. |
| Tracció paral·lela a les fibres | 0,03–1,0 N/mm² | Mòdul d’elasticitat de 5–40 N/mm². |
| Compressió paral·lela a les fibres | 0,10–0,15 N/mm² | Mòdul d’elasticitat de 6–20 N/mm². |
| Absorció d’aigua en el panell | 0,2–0,5 % | En condicions normals, amb el nucli protegit per les cares. |
| Conductivitat tèrmica de la llosa | 0,033–0,034 W/m·K | Per a densitats de 60–150 kg/m³. |
| Temperatura de fusió de fibra de vidre | ≈650 °C | No equival a una classificació al foc del panell. |
| Temperatura de fusió de fibra de roca | ≈1000 °C | No equival a una classificació al foc del panell. |
Comparativa tècnica de nuclis aïllants
La comparació ha de fer-se per prestació del panell acabat, no per una única propietat del material base.
| Família | Estructura | Fortalesa principal | Què comprovar en projecte |
|---|---|---|---|
| PUR | Escuma rígida de cèl·lules tancades | Molt bon aïllament tèrmic amb pes reduït | Conductivitat declarada, densitat, reacció al foc, gruix i U del panell |
| PIR | Escuma rígida amb major índex d’isocianat | Aïllament tèrmic i millor estabilitat tèrmica que formulacions PUR equivalents | Prestacions declarades del panell; no extrapolar les de l’escuma |
| PF | Escuma fenòlica termoestable | Baixa conductivitat i bon comportament al foc | Disponibilitat, fragilitat, classificació i sistema complet |
| Llana de roca | Fibres minerals amb lligants | Prestacions enfront del foc i acústica en sistemes específics | Densitat, orientació, absorció, U, acústica i classificació del panell |
| Llana de vidre | Fibres de vidre amb lligants | Aïllament tèrmic i acústic en sistemes compatibles | Contingut de lligant, densitat, humitat i classificació del sistema |
Quina documentació i propietats has de comprovar avui
Aquesta informació ajuda a entendre per què cada material es comporta de forma diferent, però per triar el panell de la teva obra usa les dades del producte concret.
Cares metàl·liques
- Material i qualitat
- Gruix nominal
- Recobriment metàl·lic
- Revestiment orgànic
- Acabat interior i exterior
Nucli
- Tipus d’aïllament
- Densitat quan es declari
- Conductivitat tèrmica
- Transmitància U del panell
- Reacció al foc del producte
Producte complet
- Norma/documentació aplicable
- Declaració de prestacions
- Dimensions i toleràncies
- Taules de càrrega
- Junta i fixació
Projecte
- Ambient interior i exterior
- Corrosivitat
- Foc i acústica exigits
- Humitat i temperatura
- Compatibilitat amb remat
Materials i acabats en producte real

Cares metàl·liques
El perfil, gruix i recobriment de les cares formen part de l’especificació del producte.

Llana mineral
L’estructura fibrosa i l’orientació de les lamel·les condicionen propietats mecàniques, tèrmiques i acústiques.

Recobriments
El color és només una part del sistema: a sota existeix una combinació de protecció metàl·lica, emprimació i acabat orgànic.
Continua amb la guia tècnica
Les matèries primes expliquen el comportament base. El següent pas és entendre com es transformen durant fabricació i com es protegeixen les cares metàl·liques.
Preguntes freqüents sobre materials del panell sandvitx
Habitualment combina dues cares rígides —normalment metàl·liques— amb un nucli aïllant. La família de producte pot utilitzar acer, alumini, inoxidable o altres metalls i nuclis com PUR, PIR o llana mineral, segons la solució concreta.
No. Són famílies químicament relacionades, però el PIR utilitza una formulació amb major proporció d’isocianat i pot presentar un comportament tèrmic i enfront del foc diferent. Ha de comparar-se el panell acabat, no només l’escuma.
No. Són classificacions antigues; avui s’usa l’Euroclasse del panell complet (per exemple, B-s2,d0 en un panell de PUR/PIR de sèrie). Consulta la fitxa del model.
No. Els intervals d’aquesta pàgina són orientatius: cada panell té la seva configuració i els seus valors declarats a la fitxa.
No. La resistència o reacció al foc es classifica sobre una configuració de producte o sistema. La temperatura de fusió d’una fibra no substitueix aquesta classificació.
La cara interior de la bobina pot incorporar una emprimació o revestiment dissenyat per afavorir compatibilitat i adhesió amb el nucli. El sistema concret depèn del fabricant i procés.